“Cada cop hi ha més gent que vol escolaritzar els fills en català”

Entrevista a Olatz de Bilbao, directora pedagògica de la Bressola

Raül G. Aranzueque

La xarxa d’escoles en català la Bressola fa aquest dijous 45 anys. L’aniversari arriba en un moment de forta demanda de l’ensenyament immersiu en català a la Catalunya Nord, però amb l’amenaça de la resolució del Consell Constitucional del maig passat, que posava en qüestió aquest model educatiu.

Com celebrareu el 45è aniversari?

Avui celebrem 45 anys. Malauradament, és el tercer curs que ens trobem amb una pandèmia per la qual cosa les celebracions encara hauran d’esperar un xic. De moment, ho celebrem amb alegria entre nosaltres perquè que la Bressola faci anys és quelcom que ens sobrepassa. És una felicitació que ens hem de fer els catalanoparlants, no només els que treballem a la Bressola. Vam fer una festa grossa als quaranta anys, un documental, un col·loqui… Creiem que per als cinquanta tornarem a fer una festa grossa. Enguany, amb prudència i si se pot celebrar ho celebrarem per la Bressolada, que és la festa que fem cap a final de curs on reunim tota la comunitat bressolaire. Serà una bona oportunitat si podem.

Ha canviat gaire la Bressola en tots aquests anys?

Són 45 anys, després d’haver començat amb set alumnes, petita escoleta associativa totalment fora de contracte amb l’Estat francès. Enguany tenim 1.050 alumnes i seguim treballant en el projecte. Continuen augmentant la demanda de gent que vol escolaritzar els seus fills en immersió en català.

El mes passat vau anunciar l’obertura del primer liceu a Perpinyà.

Enguany, que fem 45 anys, tenim ple de projectes al damunt de la taula. Un és aquest, que servirà per poder donar resposta a l’escolarització fins a la universitat, acabar d’ocupar aquest espai que ara no tenim a la Bressola, que és dels quinze als divuit anys amb el primer liceu i amb l’obertura d’un segon col·legi Bressola. Hem hagut d’obrir una tercera classe de secundària que, de manera provisional, és a la Bressola de Sant Galdric. Estem en tràmits per aconseguir uns locals a Perpinyà, que seria l’espai per a aquest segon col·legi no provisional i aquest projecte gros de liceu fins als divuit anys.

Quan es posarà en marxa?

Esperem poder dir quelcom durant aquest curs i fer-ho oficial ràpidament. Un cop tinguem els locals i veiem la previsió d’obres, al més aviat possible. Ho teníem previst per a la reentrada del 2022, que potser ara mateix és un poc just, però es farà així que es pugui. Tenim el finançament a punt, acords amb la regió, amb el departament i la Generalitat. Ho tenim tot a punt, falta desbloquejar el tema dels locals.

“Els darrers anys hi ha hagut una dignificació del català i les altres llengües a l’Estat francès”

Tot plegat vol dir que teniu força demanda.

Tenim demanda i anem obrint centres. Ara mateix hi ha set centres de primària, amb la qual cosa es fa un embut perquè si només tens un centre de secundària arriba un moment en què ja no t’hi caben els alumnes. Enguany hem hagut d’obrir, provisionalment, aquest segon col·legi i a la llarga això anirà a més. Estem creixent en nombre d’escoles i després això es traslladarà a dalt.

No us ho imaginàveu fa 45 anys.

Fa 45 anys, hi havia una gent que volia tirar endavant les escoles i que movia cel i terra per aconseguir uns locals. Actualment el que ens passa, i això és una novetat que vivim amb força alegria, és que són els municipis els que es posen en contacte amb nosaltres perquè volen obrir una escola. Ja hi ha una coneixença de què és la Bressola, de la feina feta, de la qualitat pedagògica, immersiva i són les institucions, en aquest cas els municipis, que et venen a cercar perquè també volen una Bressola. Això vol dir que en els quatre anys a venir, hi haurà també més obertures d’escoles.

Com us està afectant la resolució del Consell Constitucional contra la immersió?

Ho anirem veient al llarg d’aquest curs. Hi ha l’acord que per a aquesta reentrada no es tocava res i ara hi ha tot de reunions amb l’Educació Nacional Francesa, amb el primer ministre i amb tot els agents per veure de quina manera ens pot afectar això. Venim d’una votació a l’Assemblea on es reconeix l’ensenyament immersiu i comencem a tirar coets perquè no havia passat mai i al cap de no-res tens aquest atac des del Constitucional que no reconeix la immersió, que recalca que la llengua de la República és el francès. De cop i volta passes d’un moment de celebració a tenir l’ensenyament immersiu està més qüestionat que mai. El nostre és un sistema que funciona i els nostres alumnes quan surten als quinze anys són competents en francès i en català i amb bons resultats i ara es posa en qüestió tot aquest sistema.

Com va anar la reunió de dimecres entre el primer ministre, Jean Castex, i les entitats?

Estem satisfets amb la trobada, que suposa un avenç respecte als atacs del Consell Constitucional.  La publicació d’una circular per part del govern francès que defineixi el marc legal d’aplicació del sistema immersiu és una bona notícia. Hi ha voluntat d’avançar. Cal tenir, però, cautela. Enguany anirem veient com ens afectarà de cara al curs vinent.

“Fa molta por que es posi en qüestió ara la immersió. És un pas enrere”

Sembla que arreu de l’Estat hi ha més consciència a l’hora de preservar les llengües.

Sí. Hi ha hagut una dignificació els darrers anys del català i de les altres llengües de l’Estat francès que no són el francès i això es nota en el sentiment de la gent, en la defensa d’aquestes llengües. Es va fer una manifestació en què es va mobilitzar gent a Perpinyà, a la Bretanya, al País Basc, a Occitània i aquí t’adones que tens una força que ha anat creixent al llarg dels anys.

El fet que molts diputats del partit del president Emmanuel Macron portessin la llei de llengües al Constitucional li pot passar factura electoralment?

És cert que decisions d’aquestes poden repercutir en l’electorat, però s’ha de veure com evoluciona tot això. És una mica prematur. De seguida van sortir dient que no hi havia cap voluntat de fer mal ni de no reconèixer les dites “llengües regionals”, però alhora també sabem com funciona l’Estat francès, aquesta defensa del francès com a llengua de la República. Hi ha aquest doble discurs que saps que pot fer mal.

Almenys sembla que hi ha un canvi de discurs per part de les autoritats polítiques.

Tenim l’avantatge que el primer ministre és Jean Castex, exbatlle de Prada, amb el qual hem tingut sempre una relació molt bonica des de la Bressola. És algú que coneix la realitat del país i de les escoles i en el llenguatge és cert que hi ha una cura respecte d’aquesta qüestió. El que fa més por és que, de cop i volta, es qüestionen coses que ja semblaven fora de qüestió com és el nostre sistema. Que es torni a posar en qüestió el nostre sistema quan està demostrat que funciona fa molta por perquè és un pas enrere.

Com us imagineu la Bressola d’aquí a cinc anys, quan en faci cinquanta?

Malgrat la incògnita de la política i de saber com ens afectarà això, m’imagino una Bressola que d’aquí a cinc anys té aquest liceu meravellós, que és un dels projectes més bonics que podem tenir ara mateix, que ha obert, d’acord amb altres municipis, noves escoles, i que segueix creixent perquè aquí estem treballant per això i cada cop en som més. Ha d’anar bé.