Boom de nadons amb el nom en aragonès
El govern de l’Aragó ha fet esforços els darrers anys per promoure les llengües pròpies del territori
El nombre de famílies que posen als seus fills noms en aragonès s’ha disparat els darrers anys. Entre el 1996 i el 2020 a més de 4.800 nens se’ls ha posat el nom en aquesta llengua i s’ha registrat un augment notable de la tendència els darrers anys. Així, si el percentatge de nounats que tenien noms en aragonesos era del 0,95% el 1996, 24 anys després el percentatge s’enfilava fins al 3,3%, la qual cosa suposa més del triple en termes relatius.
La dada es va fer pública dimarts en un acte al Paranimf de la Universitat de Saragossa destinat al Dia Internacional de la Llengua Materna. Durant la jornada, la Direcció General de Política Lingüística va retre homenatge a més de 200 persones amb noms en aragonès. Els homenatjats van rebre un petit clauer de fusta amb el seu nom gravat per haver contribuït a la preservació del patrimoni cultural de l’Aragó. Entres els assistents hi havia persones amb noms com Francho, Izarbe i Jara. El nom més popular en aragonès és, però, Lorién.
Durant l’acte, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, va lliurar també els premis literaris i artístics en aragonès i català corresponents al 2022. Els guardonats van ser Lucía López Marco, pel poemari en aragonès Cuan plegue o colapso, que es va endur el premi Arnal Cavero; Marta Momblant, per la novel·la en català Dona. Lletra. Aigua, premi Guillem Nicolau; i Carlos Baselga, pel vídeo en aragonès Adormi-te, premi Antonio Artero.
El govern i les entitats de l’Aragó han redoblat els esforços els darrers anys per promoure les seves llengües pròpies. Entre les mesures més destacades de l’executiu en aquest sentit hi ha la preparació d’un decret que regula l’ús del català i l’aragonès que preveu que els ciutadans de les zones on es parlen aquestes llengües es puguin adreçar a les administracions del territori oralment i per escrit en el seu idioma.
