‘Birra’, neologisme de l’any
‘Salut mental’ i ‘tuti’ completen el podi d’una votació amb la participació de gairebé 14.000 persones
Birra, una paraula que ja fa dècades que forma part de les converses quotidianes en català, ha estat elegit neologisme de l’any en la votació popular organitzada per l’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
En la votació, en la qual han participat gairebé 14.000 persones, salut mental ha quedat en segon lloc amb el 19,6% dels vots, bastant per darrere de birra (32,6%) i per davant de tuti (11,9%), que completa el podi.
A continuació han quedat violència vicària (8,4%), poliamor (8,4%), metavers (8,2%), revictimització (4,2%), nanosatèl·lit (3,6%), submissió química (1,9%) i micromobilitat (1,2%).
En aquesta edició, s’havia introduït per primera vegada entre les deu paraules candidates a neologisme de l’any un mot prou antic i emprat però no present al diccionari, a més de mots nous i d’ús social creixent. Es tracta del guanyador, birra, que si la Secció Filològica de l’IEC ho considera oportú, s’incorporarà al diccionari normatiu com han fet les paraules guanyadores dels anys anteriors.
En aquesta edició han votat 13.985 persones, xifra que representa un creixement molt elevat respecte dels anys anteriors (el 2021, hi van participar 8.045 persones). Els vots s’han distribuït de manera força equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, si bé és cert que els votants més joves (menors de vint anys) representen més d’una quarta part del total i la franja dels més grans (seixanta anys o més) en representa menys d’una quarta part.
Birra ha guanyat en totes les franges d’edat menys entre els més grans, segment en què ha guanyat tuti, amb percentatges que oscil·len entre el 40 % (de la franja de 20 a 39 anys) i el 20 % (del grup de 60 anys o més).
La campanya del neologisme de l’any ha servit per fer visibles els temes que interessen a la societat i per acostar la llengua als parlants, amb l’objectiu d’oferir-los la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu. En l’edició de l’any passat, el neologisme guanyador va ser negacionisme, una paraula molt utilitzada durant la pandèmia del coronavirus. En anys anteriors, els guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).
L’OBNEO, que organitza conjuntament amb l’IEC la campanya del neologisme de l’any, va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut de Lingüística Aplicada de la UPF. L’Observatori de Neologia analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús i, des de 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.
