Barcelona atrau molts joves que no parlen català
Un estudi destaca la identificació amb la llengua del jovent com a clau de l’ús social
La recent publicació de les dades de la ciutat de Barcelona de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2018 ha disparat les alarmes pel baix percentatge de joves entre 15 i 29 anys que té el català com a llengua habitual (19,6%), un percentatge molt inferior al 35,2% del global de Catalunya. Què explica aquesta diferència d’ús del català entre els joves barcelonins de gairebé deu punts respecte del global de la població de la capital catalana (29,3%)?
El sociolingüista Avel·lí Flors-Mas, investigador del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona, explica que “el tipus de població de Barcelona és diferent del de la resta país perquè atrau molts estrangers en edats joves” que van a treballar o a estudiar a la capital catalana i no coneixen el català”. “Hi ha molta població flotant”, diu Flors-Mas.
En el total de Catalunya, en canvi, on el 36,1% de la població té el català com a idioma habitual, el percentatge de joves que el té com a llengua habitual és molt semblant al del total (35,2% i 36,1% respectivament), mentre que els que el parlen menys són la població entre 30 i 44 anys (29%) perquè en aquesta franja “hi ha molts immigrants en edat laboral que no han estat escolaritzats a Catalunya”. Flors-Mas recomana mirar-se les xifres de Barcelona amb prudència perquè la mostra d’enquestats de la capital catalana i la submostra de la població jove és molt més petita que la del global de Catalunya i el marge d’error augmenta.
Flors-Mas acaba de publicar, juntament amb Natxo Sorolla, l’estudi L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya, un informe en què es destaca que l’idioma amb què s’identifiquen els joves ajuda més a predir l’ús que en fan que no pas la llengua materna (inicial). Això vol dir que hi ha “un segment de la població provinent d’altres llengües que s’incorpora al català”, assenyala Flors-Mas.
El fet que hi hagi aquesta vinculació entre la identificació amb un idioma i el seu ús té també una lectura inquietant: la dependència del català del que els investigadors en diuen la “vinculació afectiva” amb la llengua. “La situació ideal seria que no calgués una identificació amb la llengua per fer-ne ús”, afirma l’investigador del CUSC. “A Madrid fan servir el castellà encara que no s’hi identifiquin”, exemplifica. Això passa perquè per més que s’hagi estès el coneixement del català, si parlar-lo no és un requisit hi ha molta gent que no ho fa.
És per això que molta gent comença a fer un ús habitual del català a la feina, si allà és la llengua no marcada com passa, per exemple, en l’administració de la Generalitat. En el cas dels joves, l’àmbit de la vida quotidiana on el català té una presència més gran és amb els companys d’estudi, especialment a la universitat, que és on hi ha una proporció més alta de catalanoparlants. “També passa a la inversa: hi ha estudiants que arriben a Barcelona i comencen a fer ús del castellà. El bilingüisme s’estén en els dos sentits”, afegeix Flors-Mas.
L’adopció del català es produeix, en moltes ocasions i especialment en els joves, perquè dona “accés a relacions personals significatives”. “Et connecta amb persones que per a tu són importants”, diu el sociolingüista, que remarca la importància de crear “més entorns significatius” amb presència del català com els continguts culturals, audiovisuals i la música que “interpel·lin” els joves. “Com més ús, més identificació amb la llengua”, assenyala Flors-Mas, i ja sabem que la identificació amb el català és la clau de l’ús. El cercle virtuós es tanca.
