Azcón diu que a l’Aragó “no s’hi parla català”
L’Ajuntament de Mequinensa preveu un acte “reivindicatiu” per commemorar el 40è aniversari de la declaració que reconeixia la llengua catalana com a patrimoni cultural
El president aragonès, Jorge Azcón, ha fet un pas més en el menysteniment del català en assegurar que a l’Aragó “no s’hi parla català”, sinó unes “modalitats lingüístiques pròpies”, el terme amb què el seu executiu es refereix a la llengua catalana i a l’aragonesa. Segons Azcón, els habitants de Fraga, a la Franja de Ponent, parlen “fragatí” i no pas català, que “és una llengua que es parla en una comunitat autònoma veïna” i que, segons el seu parer, volen “imposar” a l’Aragó.
Les paraules del president de l’Aragó arriben després que l’executiu de PP i Vox, amb el suport del Partit Aragonès Regionalista (PAR), hagi anunciat que eliminarà el reconeixement del català i l’aragonès com a llengües “pròpies” de l’Aragó i es limitarà a fer referència a les diferents “varietats lingüístiques” del territori.
Els plans del govern han provocat el rebuig de les entitats a favor de la llengua que, a iniciativa de Rolde de Estudios Aragoneses, ha iniciat una recollida de signatures a la plataforma Change.org que demana al govern de l’Aragó que “mantingui la protecció actual de les nostres llengües” per “garantir-ne la supervivència i impedir-ne la desaparició a curt termini”. La petició, que ja ha recollit prop de 3.000 firmes, recorda que “més de 150.000 persones coneixen o fan servir en la seva vida quotidiana l’aragonès i el català de l’Aragó, dues llengües minoritzades protegides per la Constitució espanyola, la Carta Europea de les llengües, l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó i la legislació sectorial aragonesa”. “El govern d’Aragó PP-VOX, amb el suport del PAR, ha anunciat una modificació legal que suposarà l’eliminació de les llengües i els seus noms, que impedirà el seu ensenyament i la seva promoció i difusió, així com la de la cultura expressada en aquestes llengües”, adverteixen.
Els atacs al català i a l’aragonès coincideixen amb el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa, un document, firmat l’1 de febrer del 1984, en què disset ajuntaments de la zona oriental de l’Aragó, reunits a Mequinensa, reconeixien que a l’Aragó, s’hi “parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural de l’Aragó”. Així ho ha recordat aquest dijous l’Ajuntament de Mequinensa, que ha subratllat que aquella declaració “va servir per a, entre altres qüestions, impulsar l’ensenyament del català a les aules”.
El consistori informa que la commemoració d’aquesta efemèride, que “va suposar un pas decidit en la lluita per la defensa, dignificació i promoció del català d’Aragó”, s’ha programat per al dissabte 24 de febrer, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna. L’Ajuntament preveu que l’acte “serà més reivindicatiu del que estava previst inicialment arran de l’anunci del govern de l’Aragó d’eliminar el reconeixement exprés del català d’Aragó i l’aragonès de la Llei de Patrimoni, recollit en l’article 4, i de les retallades en matèria de llengües pròpies que s’han produït”. El consistori assenyala que la situació actual “recorda l’ocorreguda al juny de 2013 amb l’aprovació de la Llei de Llengües que va establir que les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó serien la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO) i la Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i prepirinenca (LAPAPIP) que va motivar la segona Declaració de Mequinensa”. Aquell document, signat per 28 ajuntaments, “denunciava el ridícul d’aquesta denominació, que “no té cap fonament científic ni acadèmic”, i demanava la derogació de la norma.
Foto: El president de l’Aragó, Jorge Azcón, en una reunió del Comitè Europeu de les Regions, a Brussel·les / Govern de l’Aragó
