Augmenta un 39% el nombre de discriminacions per parlar en català a Barcelona
La llengua és el quart motiu de marginació per darrere del racisme, la salut i la fòbia a la comunitat LGBTI
El nombre de casos de discriminació denunciats per parlar en català a Barcelona ha augmentat un 38,9 %, segons l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023 de l’ajuntament de la capital catalana. L’informe, fruit del treball conjunt entre l’Ajuntament i entitats socials de la ciutat aplegades en la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació, situa l’ús d’una llengua com a quart motiu de discriminació per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, per motiu de salut (sobretot pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental) i LGTBIfòbiques. El 100% de les incidències identificades per l’Oficina per a la No Discriminació (OND) i la Taula SAVD van estar vinculades a l’ús del català i les entitats privades o empreses van ser l’agent discriminador principal.
Plataforma per la Llengua, l’entitat que ha aportat la major part de les dades de discriminacions lingüístiques, tot i que també n’ha aportat alguna l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, explica que els casos recollits no són totes les queixes registrades a Barcelona, sinó només les discriminacions en què hi ha una exclusió explícita del dret de gaudir d’un servei o un producte bàsic. Durant el 2023 es van comunicar 125 discriminacions per parlar en català a Barcelona, una xifra que suposa un creixement del 38,9 % respecte de les 90 discriminacions denunciades el 2022, que ja eren més que les 55 del 2021, les 47 del 2020 o les 45 del 2019. En total, l’any passat les discriminacions per parlar en català van suposar un 14,45 % dels 865 casos totals denunciats per la Taula d’Entitats, un percentatge lleugerament superior al de l’any anterior.
La majoria d’aquestes discriminacions, diu Plataforma per la Llengua, van ser perpetrades per empreses o entitats privades (80 casos, un 37,9 % més que l’any anterior) i per administracions públiques (45, un 80,0 % més). En el cas de les empreses i entitats privades, van ser comeses sobretot per treballadors que van negar l’atenció oral a persones que volien continuar parlant en català, agents en oficines bancàries i treballadors de comerços i restaurants.
Pel que fa a les discriminacions de l’administració pública, la majoria les van cometre funcionaris de l’àmbit de la salut i per agents dels cossos de seguretat locals. En totes les situacions –diu l’entitat–, es va evidenciar una càrrega de tensió i d’estrès entre els afectats a causa del rebuig de parlar en la seva llengua. Segons l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència 2022-2023 (ECAMB), que es fan amb unes altres dades (de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona – IERMB), gairebé la meitat de les discriminacions per raó de llengua es van concretar en un tracte diferenciat (49,5 %), mentre que en un 6,6 % dels casos es van traduir en insults i amenaces; un 6,0 % en l’impediment d’un servei o la denegació d’un accés, i un 5,2 % en una difamació o una humiliació pública.
Plataforma per la Llengua assenyala que és difícil quantificar de manera exacta el nombre real de discriminacions perquè només se’n denuncien una petita part. Segons l’ECAMB, que es va fer a final del 2022 i que també s’aborda a l’informe, el 31 % dels barcelonins manifestaven haver estat discriminats per algun motiu a la ciutat. El nombre de denúncies de discriminacions, però, va ser de només 865 el 2023 i 631 el 2022. Segons aquesta enquesta, un 15,1 % de la població deia que havia estat discriminada a causa de la llengua que parla, i aquesta raó era el segon motiu de discriminació més habitual, després del gènere.
Foto: Presentació de l’’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023′ / Ajuntament de Barcelona
