“Ara s’ha donat a la gestió de la llengua la importància que ha de tenir”

Entrevista al secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila

Raül G. Aranzueque

La llengua és moda. Tothom en parla. Què ha passat?

Han aflorat una sèrie de problemes dels quals potser se’n tenia una consciència més vaga perquè el context polític ha canviat perquè fins al 2018-2019 hi ha hagut un creixement de la immigració.

Darrerament s’estan publicant informes sobre la situació de la llengua com Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, el del Consell Superior d’Avaluació sobre la posició al sistema educatiu…, que pinten un panorama preocupant. Fins ara vivíem enganyats pel que fa a la situació de la llengua?

Molta gent posava més l’èmfasi en els aspectes positius que no pas en els reptes i, des d’aquest punt de vista, es pot dir que vèiem la part glamurosa de la situació. Jo no diria que vivíem enganyats, però no valoràvem adequadament tota la situació.

Una de les primeres mesures que s’ha pres aquesta legislatura ha estat elevar l’antiga Direcció General de Política Lingüística al rang de Secretaria. Quines implicacions té aquest canvi?

És una qüestió d’operativitat interna. Permet un accés més ràpid a nivells superiors de l’administració, de manera que pots parlar directament amb els altres secretaris generals del govern i això facilita la coordinació entre departaments.

El Pacte Nacional és el gran objectiu de la legislatura pel que fa a la llengua?

El Pacte Nacional és un dels grans objectius que hi ha. El que vol el Pacte és modificar les percepcions que hi ha sobre les dinàmiques lingüístiques i enfortir i actualitzar el consens pel que fa a la necessitat de treballar per la llengua. Això no treu que, simultàniament, no s’estiguin prenent moltes mesures per tal de capgirar aquestes dinàmiques que no són positives.

Quines mesures?

Ens hem vist ja amb tots els departaments per tal de revisar les polítiques lingüístiques internes i per veure fins a quin punt estan complint el seu paper de normalització de la llengua també de cara enfora. Els diferents departament estan prenent, cada un, les seves iniciatives. Això s’està veient. Educació potser és el més evident, Universitats… Aniran sortint mesures, estudis interns, etc.

Alguns sindicats retreuen a Educació que s’està liquidant, literalment, la immersió lingüística.

Això no és correcte. El que tenim és un sistema sotmès a una pressió molt forta per part dels estaments judicials, que han decidit redefinir com ha de ser el model educatiu. I, per una altra banda, durant els últims anys la llengua no era un dels temes principals damunt de la taula. Ara s’ha donat a la gestió de la llengua la importància que ha de tenir i s’està intentant veure de quina manera es pot reconduir tota aquesta pressió política, mediàtica i judicial que vol conduir la política lingüística educativa en una direcció que no es considera l’adequada. La idea, per part de ningú, no és liquidar el sistema de conjunció del català com a llengua centre de gravetat. El que és cert és que les pressions són molt fortes. De vegades tendim a imaginar que fem les polítiques a Catalunya com si estiguéssim en un buit i no és ben bé així.

A les universitats s’han fet avenços en la qüestió de les classes que s’oferien en català i es feien en castellà?

A les universitats s’han fet ja diverses coses. S’ha demanat que les dades siguin molt més fiables i ara se sap quins casos hi ha hagut de transgressió del principi de seguretat lingüística i s’ha activat un protocol per tal de reaccionar-hi. I, efectivament, s’ha reaccionat en una part dels casos. Hi ha alguns casos que, per qüestions, per exemple, de canvi de professor no s’han pogut resoldre. Hi ha hagut avenços. D’altra banda, s’ha posat en marxa un Pla d’enfortiment de la llengua a la universitat que està anant amb passes força ràpides i molt consensuades. A dins del Pacte volem trencar la dinàmica que l’administració, quan està en mans d’un partit, fa una cosa i si està en mans d’un altre, una de diferent. Volem treballar amb el màxim de consens.

De fet, heu remarcat molt el fet que el PSC és dins del Pacte. És una manera de recuperar els consensos que vós mateix havíeu dit que s’havien perdut els darrers anys?

És una línia de treball molt adequada. El Partit Socialista és un actor indispensable en qualsevol política lingüística i no tindria sentit que quedés fora del consens lingüístic.

“El PSC és un actor indispensable en qualsevol política lingüística i no tindria sentit que quedés fora del consens lingüístic”

Així i tot, en la qüestió del 25% de castellà a les aules, ells demanen que es compleixi el que diuen els tribunals.

Aquest és un dels temes que jo crec que el Pacte haurà d’ajudar a resoldre. Veure com som capaços, dins dels marcs legals que tenim, de fer que el sistema millori substancialment en allò que és fonamental. Al final, el que volem de debò és dotar tota la població del màxim nivell de domini de la llengua, aconseguir que el sistema educatiu sigui un incentiu per a l’adopció de la llengua.

Un altre gran tema que surt al document del Pacte és el de l’audiovisual i les xarxes socials. Quines mesures es poden prendre en aquest àmbit?

S’està treballant amb les diferents plataformes de continguts audiovisuals per tal de millorar la presència del català en aquestes plataformes. D’una banda s’està parlant de la llei de l’audiovisual, on s’ha aconseguit fer un canvi en les dinàmiques habituals de les lleis de Madrid i hem aconseguit que hi hagi una presència que, en termes econòmics, representa un impacte considerable. Però, a més, estem treballant amb cadascuna de les plataformes perquè s’incrementi la presència, per exemple, de tot el que ja hi ha doblat al català. Estem facilitant que hi puguin accedir.

Hi són molt reticents.

Les converses que hem tingut no han estat desagradables. No s’hi han mostrat contràries. Per tant, esperem que hi hagi un resultat. Algunes plataformes ja estan donant símptomes de creixement. Disney+ ja ha incorporat més pel·lícules, Amazon Prime Video no només ha incorporat més pel·lícules, sinó que ha anunciat una nova política pel que fa al plurilingüisme. Aquesta combinació de legislació a nivell de l’Estat, de suport des de les polítiques de doblatge i de contactes amb les plataformes esperem que doni un resultat que ens permeti incrementar substancialment la presència del català a les plataformes. Òbviament, serà en la línia d’una llengua mitjana sense estat propi. Jo soc molt realista amb això, però hi ha un terreny per créixer i soc optimista.

I pel que fa a les xarxes socials?

Pel que fa als influenciadors, etcètera, estem treballant per veure la manera d’incrementar el suport als creadors novells.

A través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3…?

Per diferents vies. Hem tingut ja contactes amb la Corporació, estem pensant en programes de suport, estem explorant diferents vies. La idea seria ajudar a crear aquest mercat local i nacional en què els influenciadors tinguin un espai per funcionar de forma autònoma. És a dir, monetitzant els seus resultats. El que ens ha passat és que tenim un marc d’internet molt de dimensions espanyoles o en castellà, però, en canvi, no hem sabut construir un marc més local, més nacional.

Fa un temps, el creador de continguts per a xarxes Berti es queixava que, sovint, TV3 fitxa els influenciadors, els incorpora al sistema i deixa despullat l’àmbit privat. Com es resol això?

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ara està en procés de renovació, ha d’entendre que és un tractor fonamental tant de l’audiovisual com dels continguts de plataformes. Jo crec que hi ha una consciència en aquest sentit, també dins dels responsables de la Corporació i que veurem canvis significatius.

“La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de ser un tractor fonamental de l’audiovisual i dels continguts de plataformes”

El que sí que va com un tro és el projecte Aina.

El projecte Aina ha tingut l’encert de reposar sobre una iniciativa que ja existia prèviament com el Common Voice i Softcatalà i li ha donat una empenta molt considerable que en alguns moments ha arribat a col·lapsar el servidor. Hi ha molta feina a fer. No només de recollida de veus, sinó en tot el que representa crear aquesta infraestructura de tractament de veu. Després hi ha un repte molt important, que és projectar tot això al món de les aplicacions, dels robots, de la vida quotidiana. Necessitem que les empreses hi entrin.

Softcatalà és un dels molts exemples de societat civil que s’organitza en defensa del català. Ara hi ha moltes iniciatives en aquest sentit, tant d’entitats, com de col·lectius, com d’empreses. Com valoreu tot aquest moviment?

El català és una llengua mitjana, minoritzada i sense estat propi i el que hem de fer és alinear-nos tots plegats perquè les demandes de la societat civil siguin ateses per les administracions i que les empreses assumeixin part de la seva responsabilitat social. L’empresa és una part fonamental del procés de normalització de la llengua. Als països de llengües normalitzades, quan arriba gent de fora pot tenir formació en la llengua, però, a més a més, on es posa a parlar la llengua de debò és a l’empresa, als comerços, amb els veïns, quan lloga un pis, quan fa la vida de cada dia. Totes aquestes dinàmiques les hem d’engegar alhora. No és només fer més cursos, que se n’han de fer més, o pensar que els individus ho canviaran tot. Si som capaços de generar aquest cicle positiu per la normalització de la llengua hi sortirem guanyant.

De fet, a l’informe que serveix de base per al Pacte Nacional hi surt destacat l’àmbit socioeconòmic i sociosanitari.

Pel que fa a l’aspecte socioeconòmic, hem de tornar a posar en valor la idea de la disponibilitat lingüística, hem de tornar a parlar amb les empreses perquè entenguin que això és un valor i, òbviament, hi ha una legislació que s’ha d’anar complint. D’altra banda, les empreses del món sociosanitari han de ser les primeres d’incentivar que el seu personal sanitari es formi en la llengua pròpia del país i de bona part dels seus pacients.

En aquest àmbit hi ha moltes queixes lingüístiques.

Hi ha preguntes que ens hem de fer com ara si estem generant tots els metges i personal sanitari que necessitem. És obvi que no i això és sorprenent en un país en què hi ha unes grans vocacions per estudiar Medicina, per exemple, i on cada any queden fora de les facultats un gran nombre de candidats absolutament boníssims. El MIR és un programa controlat per l’Estat i un 21% de la gent que ve a Catalunya a especialitzar-se ve de llocs on no es parla català de l’Estat espanyol i un 16% de l’estranger. Resulta que el MIR vetlla perquè la gent que ve de fora sàpiga castellà, però, en canvi, prescindeix olímpicament del català. Això s’ha de resoldre perquè és una de les principals vies de castellanització i de descatalanització lingüística del sistema sanitari.

I com es resol això?

Hem de generar més personal sanitari, hem de vetllar perquè la gent que vingui a especialitzar-se aquí o sàpiga català o tingui condicions per aprendre’l bé i això entenc que amb els sous i les condicions de treball que tenen els MIR, que són absolutament estressants, és molt difícil de garantir. Tenim programes per facilitar-los el coneixement de la llengua, però amb les seves condicions laborals és pràcticament impossible que els puguin seguir. Després hem de vigilar que el personal sanitari tingui les condicions econòmiques adequades per evitar que se’n vagi a l’estranger.

També passa que el Parlament aprova normes com el Codi de Consum i la llei del cinema que després el govern no fa complir. S’hi posarà remei?

Aquí també s’hi està treballant. Pel que fa al Codi de Consum es vetllarà perquè les empreses vagin recuperant la idea de la disponibilitat lingüística. La llei del cinema funciona una mica diferent perquè és una llei que es va pensar fa molts anys.

“Molts espanyols arriben a la conclusió que el català és una mena de cosa inventada, només per fer la llesca, perquè a ells no els arriba mai”

Està desfasada?

Sí. Hem d’aconseguir sincronitzar més bé el que és el cinema en sales i les plataformes i millorar els acords que tenim amb les empreses cinematogràfiques. Hi ha d’haver un canvi qualitatiu.

És una mica estrany que ens queixem que l’Estat ens imposa moltes lleis que afecten la llengua, com el 25% de castellà, però nosaltres mateixos no fem complir les que tenim.

També ens podem plantejar quines lleis és capaç d’aplicar i quines no una administració com la Generalitat. Des del món de l’activisme i des del de la política, de vegades es pensa que feta la llei ja està resolta la qüestió. Cal un coixí social molt important per poder aplicar lleis que generin canvis significatius. Per exemple, convindria que les empreses cinematogràfiques percebessin que l’aposta pel català és una aposta que els surt rendible. Amb això no estic traient-me les puces sobre l’aplicació de la llei, però és un fet que no hi veuen un guany considerable i això dificulta molt qualsevol acord. Jo crec que les accions de microactivisme que podem fer els ciutadans són importants. Optar per la versió en català té un resultat al final.

Una altra de les coses que dieu que s’ha de fer i, de fet, s’han fet avenços, és la col·laboració amb la resta de territoris de llengua catalana. Però la mare dels ous de tot plegat, que és la reciprocitat dels canals de televisió, continua encallada. Per què?

Això és una decisió de l’Estat en primer lloc. Si hi hagués un altre múltiplex s’hauria acabat el problema. En segon lloc, des de la Generalitat de Catalunya s’ha estat sempre plenament obert a promocionar la reciprocitat. No sempre hi ha hagut la sintonia adequada per resoldre aquest tema. S’està treballant també en aquest sentit i jo vull posar en valor que aquest és el moment en què hi ha més col·laboració entre les televisions dels diferents territoris de tota la història. Voldria ser positiu i pensar també que avançarem en aquest terreny.

Alguns consellers han fet algun gest en el sentit de no repetir en castellà les declaracions que ja han fet en català a Catalunya, però aquesta via no ha tingut continuïtat. Hi podeu fer res des de la secretaria de Política Lingüística?

Estem revisant els usos lingüístics institucionals. Això no es pot regular en el sentit de prohibir o no prohibir. Depèn d’una reflexió i aquesta reflexió s’està vehiculant en el sentit que aquesta repetició fa que el català desaparegui de la llar de molts catalans que estan mirant la televisió en castellà i que, com que tot els arriba doblat, ja no perceben el valor de la llengua.

I a molts espanyols se’ls oculta la presència del català.

I després hi ha aquesta tasca pedagògica. Molts espanyols arriben a la conclusió que el català és una mena de cosa inventada només per fer la llesca perquè, realment, a ells no els arriba mai. Els sectors constitucionalistes o unionistes haurien d’entendre que el català és la segona llengua de l’Estat i haurien de ser els primers encantats de tenir-hi contacte. Una cosa és el supremacisme castellà i una altra és el constitucionalisme, l’unionisme. Molt sovint van de la mà, però hi ha amplis sectors al conjunt de l’Estat espanyol que entenen el català i expressar-nos en català en mitjans de comunicació de tot l’Estat facilita també que aquestes persones tinguin contacte amb la llengua.

Teniu temps de jugar al Paraulògic, al Wordlecat…?

Molt poc. He entrat al Paraulògic de tant en tant i és divertit. La veritat és que, fins i tot quan vaig en tren o en transport públic, no tinc gaire temps.