Aprovades aquest any 62 normes que discriminen el català
Plataforma per la Llengua denuncia un augment de disposicions espanyoles i de la UE que reforcen només el castellà
Les institucions espanyoles, la Unió Europea i les organitzacions internacionals han aprovat el primer trimestre d’aquest any 62 noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen de manera directa o indirecta el català, segons un informe presentat aquest dijous per Plataforma per la Llengua, que assenyala que hi ha hagut un augment respecte del 2022 quan se’n van detectar 55.
Els àmbits en què hi ha hagut més normes discriminatòries són l’etiquetatge i instruccions (16) i els requisits en la petició d’ajuts i la candidatura a premis (10), un fenomen, aquest darrer, que l’entitat vincula a la proliferació de Plans de Recuperació, Transformació i Resiliència (PERTE), un programa d’ajudes del govern espanyol finançades en part amb fons de la Unió Europea. Els elements discriminatoris en aquest àmbit de normes són generalment d’exigències de presentar les sol·licituds, la documentació acreditativa i les obres candidates a premi en llengua castellana.
Entre les normes legals aprovades el primer trimestre cal destacar que el 14 de març un decret del govern espanyol imposava a les empreses de jocs d’atzar que posessin a disposició del públic un servei telefònic en castellà amb informació i assistència en matèria de joc segur. El decret no esmentava el català en cap moment. Un altre cas és el del Reial Decret 192/2023, pel qual es regulen els productes sanitaris, que imposa l’obligació que els productes sanitaris, també els destinats a les investigacions clíniques, incloguin un seguit de dades i informacions “almenys en castellà” en les etiquetes i manuals d’instruccions, i també obliga les empreses a usar aquest idioma en les comunicacions als usuaris i clients i en les relacions amb les autoritats de control.
Plataforma per la Llengua subratlla també l’aplicació provisional de l’Acord entre Espanya i el Regne Unit sobre reconeixement recíproc dels permisos de conduir i l’intercanvi d’informació d’infraccions de trànsit, que preveu que els dos estats notificaran les actuacions per infracció de trànsit als titulars dels vehicles o a les persones identificades com a presumptes autors “en l’idioma de la part en la qual es va matricular el vehicle”.
La discriminació lingüística afecta també el decret que regula el règim de substitucions i mesures de suport o reforç en el Ministeri Fiscal, que preveu que el coneixement de les llengües oficials de l’Estat espanyol diferents del castellà serà tan sols un mèrit per als aspirants a substitut de fiscal. Aquest mèrit només es tindrà en compte si la plaça sol·licitada es correspon amb una comunitat autònoma on aquella llengua sigui oficial.
Un altre àmbit on es menysté el català és el de les beques de formació i investigació de l’Institut Cervantes, vinculades a “la finalitat de formar especialistes en les diverses tasques de l’Institut Cervantes, relacionades amb la promoció de l’ensenyament, l’estudi, l’ús de la llengua i de la cultura espanyola i hispanoamericana a l’exterior”, que estan condicionades al “domini de l’idioma espanyol”.
Plataforma per la Llengua assenyala que el fet que la Constitució espanyola imposi el deure de saber castellà i no els altres idiomes és utilitzat per les institucions espanyoles per justificar la seva negativa a reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea. Les normes europees solen incloure previsions a favor de les llengües oficials dels estats o de la Unió i això perjudica els idiomes com el català, que no gaudeixen d’aquest reconeixement.
