Any decisiu per al català

La llengua afronta un 2025 amb incertesa política al País Valencià i les Illes Balears, incertesa a l’Aragó, dubtes sobre el model escolar a Catalunya, esculls a l’Alguer i esperances a Andorra

Els canvis d’any són dates propícies per fer balanç dels 365 dies que s’han deixat enrere i, sobretot, per analitzar què pot passar en els que han de venir. En el cas de la llengua catalana, el 2024 ha estat un any convuls a tots els territoris del domini lingüístic i el 2025 es presenta igualment mogut i amb alguns al·licients per a l’esperança.

L’any començarà amb la consulta sobre la llengua base a les escoles del País Valencià imposada pel PP i Vox en virtut de l’anomenada “llei de llibertat educativa”. que trasllada a les famílies la responsabilitat d’escollir la llengua majoritària de docència (valencià o castellà) a les aules, una norma que la major part de la comunitat educativa i les entitats en defensa de la llengua pròpia consideren que servirà per arraconar el valencià a l’escola.

La posada en marxa d’aquesta consulta es produeix enmig de l’onada de rebuig al govern de Carlos Mazón per la seva gestió negligent de la dana, que ha estat acompanyada d’una revifada del sentiment de pertinença als símbols d’identitat del poble valencià, entre els quals la llengua. El mateix president Mazón ha fet un viratge significatiu les darreres setmanes en l’ús del català, una llengua que feia servir de manera gairebé residual fins fa uns mesos en els seus discursos públics i que ara s’ha vist forçat a incorporar per aparentar empatia amb els valencians. El president valencià ha perdut, a més, el suport del fins fa poc soci de govern, Vox, i està en una situació política fràgil.

També s’ha quedat sense soci, en aquest cas parlamentari, el govern balear del PP de Marga Prohens. La presidenta balear havia cedit a totes les pretensions del que era el seu aliat d’ultradreta fins que Vox va decidir trencar amb els populars a tot l’Estat. El trencament es va consumar el mes passat després que la presidenta es negués a acceptar l’exigència de l’extrema dreta de dinamitar el model lingüístic existent a les escoles de les Illes Balears, fet que obre la porta a posar fre a les polítiques lesives contra el català dels darrers anys.

La mala maror entre la dreta i la ultradreta espanyola també ha tingut conseqüències a l’Aragó, on el governant Partit Popular va rebutjar la proposició de llei de Vox que proposava la supressió del català i l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó amb la modificació de l’article 4 de la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès. Aquest fet esmorteeix la reculada que s’està produint aquesta legislatura en els drets dels parlants de català i aragonès, que havien tingut avenços significatius els anys anteriors.

A Catalunya, les mirades estan posades en la pròxima publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), un termòmetre important sobre la situació del català, i, especialment, en la presència de la llengua pròpia en l’àmbit educatiu, que ha subscitat un gran debat sobre l’eficàcia de l’actual model de conjunció lingüística, anomenat popularment i sense gaires matisos, com a immersió lingüística. Aquest any s’espera que arribi la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre les sentències que han avalat la imposició de quotes lingüístiques a l’escola (el famós 25% de castellà).

La resposta del govern de Salvador Illa a una possible sentència adversa o poc clarificadora serà una bona mesura de la voluntat de l’executiu català d’anar a totes o no en la defensa del model d’escola en català. També s’espera que aquest any sigui el de l’aprovació del Pacte Nacional per la Llengua, que s’havia d’haver deixat enllestit la legislatura passada i que passa per assolir un consens ampli de les principals forces polítiques catalanes. El nou Departament de Política Lingüística també té un desafiament en l’àmbit de la salut, font de nombroses queixes de discriminació lingüística, i en la tasca de continuar fent progressos en àmbits com el de l’audiovisual.

Dificultats a la Catalunya Nord i l’Alguer

També caldrà remar amb força a la Catalunya Nord després que la justícia francesa hagi confirmat la prohibició de parlar en català als plens municipals si no és per fer-ne la traducció d’una intervenció prèvia en francès. Els batlles dels cinc municipis que havien canviat el reglament de l’Ajuntament per poder-hi fer servir amb normalitat el català ja han avisat que no renunciaran a parlar la seva llengua. “Qui vindrà a impedir-m’ho?”, diu el batlle d’Elna, Nicolas Garcia.

Tot i els constants atacs de les institucions franceses a les anomenades “llengües regionals”, com ha passat també amb la prohibició de l’ús del cors a l’Assemblea de Còrsega, cada cop hi ha més rebuig al caràcter lingüicida de França i partits polítics i associacions en defensa de les llengües minoritzades pressionen per canviar la legislació francesa, que serveix d’empara a la discriminació lingüística. Concretament, l’article 2 de la Constitució, que estableix que el francès és la llengua de la República.

A l’Alguer, la batalla més important a hores d’ara és la de l’educació. La Llei regional que regula la política lingüística en l’ensenyament de les llengües minoritàries històriques, entre els quals hi ha l’alguerès, aprovada el 2018, hauria d’impulsar l’aprenentatge del català entre els minyons, però, de moment, no hi ha prou voluntat política per posar mitjans per garantir l’ensenyament de l’alguerès a tothom.

L’únic territori del domini lingüístic on hi ha una legislació favorable al català és Andorra, on tot just acaba d’entrar en vigor la Llei de la llengua pròpia i oficial que, entre altres coses, condiciona la renovació del permís de residència a l’acreditació d’un nivell mínim de català. També fixa condicions lingüístiques als comerços, la restauració i l’hosteleria, com ara adreçar-se d’entrada en català als clients, que han de contribuir a canviar el paisatge lingüístic al Principat.

De moment, l’entrada en vigor de la Llei de la llengua oficial  a Andorra ja ha disparat el nombre d’inscripcions als cursos de català. Ara caldrà veure si també té conseqüències importants en altres àmbits i el país es consolida com a punta de llança de bones pràctiques en matèria de llengua i, potser, com a font d’inspiració per a polítiques efectives a la resta de territoris de parla catalana.

Foto: Manifestació a favor de l’escola en català el 18 de desembre del 2021 a Barcelona / R. G. A.