Andorra aprova la llei que obliga els residents a saber català
El text fixa l’obligatorietat de saludar en la llengua oficial els professionals que treballen de cara al públic i preveu sancions si s’incompleix la norma
El Consell General d’Andorra ha aprovat aquest dijous la nova Llei de la llengua pròpia i oficial, una norma avalada per una amplíssima majoria després de molts mesos de negociacions entre els partits per les diferències de criteri a l’hora de posar al dia el text anterior, la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 1999. El punt més polèmic ha estat l’establiment de l’obligatorietat del coneixement del català, en un termini de cinc anys, a tothom qui vulgui tenir un permís de residència per viure al país.
La norma ha estat aprovada per 25 vots a favor i 3 en contra del grup parlamentari Andorra Endavant, per a qui les disposicions del text “coercitives i excessives” poden suposar “un fre i un perill” per a l’economia del país i “aversió cap a la llengua”, segons ha expressat la portaveu del grup, Noemí Amador.
La llei incorpora novetats rellevants a banda de vincular la renovació dels nous permisos de residència a uns nivells mínims de coneixement del català. El text fixa l’obligació mínima de saludar en català i de conèixer el vocabulari bàsic de la professió als professionals que estan de cara al públic i regula l’ús del català a l’entorn digital (publicitat, mitjans de comunicació i altres publicacions). També reconeix la llengua de signes catalana (LSC) i el dret d’aprendre-la i fer-la servir.
Tots els departaments del govern amb potestat sancionadora podran obrir expedients si s’incompleix la llei del català i tant el govern, com el Consell General, com els els comuns seran correponsables de la política lingüística.
La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha assenyalat que la norma ajudarà a fer que el català sigui “una eina de cohesió i integració, que uneix les persones que vivim a Andorra al voltant d’un projecte comú” i ha remarcat que “l’ús del català i el seu aprenentatge permet participar en la societat andorrana i formar-ne part”. “L’acreditació d’un nivell mínim és la millor garantia d’accés a aquests serveis”, ha afegit Bonell, que ha recordat que s’ha triplicat el nombre de persones que aprenen català al país des que es va iniciar el projecte de llei.
Susanna Vela, consellera general del Partit Socialdemòcrata d’Andorra, ha admès que fins ara hi havia hagut una “certa deixadesa i tebiesa” en la defensa del català i ha celebrat que ara s’aposti per “prestigiar-la i utilitzar-la”.
Cultura Activa també ha celebrat l’aprovació de la llei, que considera “clau per aconseguir que la població nouvinguda s’integri al país”. L’entitat ha recordat, però, que “l’ús del català és cosa de tots” i que “cal que tots tinguem present les nostres actituds lingüístiques a títol individual i també en clau social perquè això determinarà la bona salut del català”. “La part institucional ha fet els deures, després de nou mesos de diàleg s’ha arribat a un consens, ara cal que com a ciutadans assumim la nostra part de responsabilitat i entre tots ajudem a fer complir la llei”, ha reblat Cultura Activa.
Foto: Consell General d’Andorra
