Allau de sol·licituds de rètols en irlandès a Belfast

L’Ajuntament rep 500 demandes de plaques bilingües des que ha entrat en vigor la nova normativa lingüística

L’Ajuntament de Belfast ha rebut els darrers mesos una allau de sol·licituds perquè s’inclogui l’irlandès en els rètols dels carrers de la ciutat, la immensa majoria dels quals són només en anglès. Segons el consistori, ja s’han rebut 500 peticions de rètols bilingües des que al juliol va entrar en vigor la nova normativa que permet a qualsevol ciutadà o regidor demanar la inclusió d’una altra llengua als rètols del seu carrer sempre que obtingui almenys un 15% de suport en una consulta.

Tot i que es pot demanar que els rètols estiguin, a més de l’anglès, en qualsevol idioma, com el xinès o escocès de l’Ulster, la immensa majoria de sol·licituds són per al gaèlic irlandès.

La llei es va aprovar el gener passat, però no ha entrat en vigor fins aquest estiu. Fins aleshores, calia que demanés el rètol bilingüe el 33,3% del cens i que fos aprovat pel 66,6% dels ciutadans consultats.

El canvi de norma és una demanda dels grups de defensa de l’irlandès i va tenir el suport del Sinn Féin i dels partits d’esquerra i ecologistes, que defensen que es visibilitzi la llengua, mentre que els partits unionistes hi estan en contra amb l’argument que la inclusió del gaèlic suposarà “etiquetar” culturalment els carrers.

L’allau de sol·licituds, però, ha col·lapsat l’Ajuntament, que ha demanat paciència als carrers afectats. Els partits favorables a la normalització de l’irlandès demanen que es posin els recursos que calguin per complir la norma que, tal com recorden, ha trigat molts mesos a fer-se efectiva.