Al Besòs, en català

R. G. A.

Un estudi de la Plataforma per la llengua sobre la situació sociolingüística de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs ha posat en relleu el baix nivell de català dels barris d’aquestes poblacions amb les rendes més baixes. El coneixement i l’ús de la llengua pròpia és un dels elements que ajuda la població a prosperar socialment i econòmicament i l’entitat s’ha proposat contribuir en aquest objectiu amb un pla per promoure el català a l’Eix Besòs.

La Plataforma per la Llengua ha escollit les zones d’aquestes tres ciutats on durà a terme el seu pla basant-se en l’anàlisi de la condició lingüística ambiental (CLA), un índex que posa en relació els coneixements de català declarats i una situació pressuposada d’ús social i que conclou que els barris amb un coneixement més elevat de català tenen una renda mitjana anual per persona més alta. L’entitat durà terme accions a les zones on la CLA és més baixa.

“Ens acostem als barris i pobles de Catalunya on la presència del català és més baixa per contribuir a fer del català un element de cohesió social”, va explicar la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, en la presentació del pla Al Besòs, en català!, dijous al Casal Cívic La Mina, a Sant Adrià de Besòs. Plana va recordar que l’entitat ja ha dut a terme accions semblants al barri de Ciutat Meridiana, de Barcelona, i a Sabadell.

De moment, l’entitat ja ha visitat els espais on pensa dur a terme les seves accions i ha mantingut reunions de treball amb el teixit associatiu d’aquests barris. De fet, segons va explicar la cap de l’Àrea Social de la Plataforma per la Llengua, Eulàlia Buch, ja han fet un taller de català útil per a dones immigrades i han començat algunes activitats en dos instituts de Badalona. La idea és adaptar les activitats a les diverses franges d’edat, tret de la gent gran, que es faran quan la situació de la pandèmia del coronavirus ho permeti.

Ja tenen l’experiència positiva dels tallers de rap per a joves que s’han fet, dirigits pel raper Nel·lo C, en diversos indrets, inclosa la Mina. Khalid El Khattabi, educador de l’Espai Jove de la Mina, va explicar que l’experiència de crear un rap des de la lletra fins a la gravació del videoclip Som fills de la Mina en un estudi professional, va ajudar a “acabar amb el rebuig que molts joves tenien cap al català”. “El rap va servir perquè els infants expressessin el seu estil de vida i les seves reivindicacions en català”, remarca El Khattabi.

La vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua confia que el projecte servirà per “trencar prejudicis sobre el català” i demana “també una aportació pública” als ajuntaments de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià de Besòs perquè el pla “no sigui una flor d’estiu”.