Els parlants de català i d’aragonès es podran adreçar a l’administració en la llengua pròpia
El govern de l’Aragó enllesteix un decret que regula els idiomes històrics amb una forta oposició de la dreta
El govern de l’Aragó està enllestint un decret que regula l’ús del català i l’aragonès que preveu que els ciutadans de les zones on es parlen aquestes llengües es puguin adreçar a les administracions del territori oralment i per escrit en el seu idioma.
El projecte de decret recorda que la norma està avalada per la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom). El text assenyala que la regulació de les llengües històriques es farà sense “imposicions” i subratlla la preeminència legal del castellà.
Sempre amb el matís de la no-obligatorietat, les administracions públiques posaran a disposició de la població formularis i textos administratius d’ús freqüent en les llengües pròpies de l’Aragó o en versions bilingües.
La norma estableix que “els debats dels òrgans de les entitats locals es podran realitzar en la respectiva llengua pròpia, sense perjudici de la utilització del castellà”. “Les actes, acords i altres documents oficials de les corporacions locals […] podran redactar-se, a més d’en castellà, en la respectiva llengua o modalitat lingüística pròpia”, diu el text. També es podran elaborar en català i aragonès “els materials, elements de promoció, informació i difusió, en qualsevol suport”.
Pel que fa als treballadors públics, les administracions promouran el coneixement de les llengües pròpies i podran disposar de personal competent en català i aragonès. El coneixement d’aquestes llengües podrà ser valorat en els procediments de selecció convocats per les administracions aragoneses quan sigui necessari per al lloc de treball. Els rètols indicatius d’edificis, oficines i dependències, així com la papereria, els segells oficials i altres elements d’identificació i senyalització de les administracions podran figurar de manera bilingüe o trilingüe. També podran publicar-se en les llengües pròpies el Butlletí Oficial d’Aragó i les resolucions i acords dels òrgans de l’administració local.
El projecte de decret instaura com a norma lingüística l’establerta per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que el mes passat es va presentar en societat, i determina que en els casos en què s’interpreti la versió completa de l’Himne de l’Aragó, la tornada final es dividirà en dues parts de quatre versos, una en cadascuna de les llengües pròpies de l’Aragó.
La iniciativa ha provocat un fort rebuig de la dreta aragonesa. Segons la portaveu d’Educació del Partit Popular a les Corts d’Aragó, Pilar Cortés, el projecte de decret “atempta contra el ric patrimoni lingüístic aragonès i aniquila les nostres modalitats lingüístiques, imposant l’aragonès i el català, que ningú reconeix com a pròpies”.
La secretària general de la Chunta Aragonesista, Isabel Lasobras, ha remarcat, en canvi, que la norma protegeix “un dret” i no suposa cap “imposició”. La Chunta recorda que ja hi ha consells i corporacions locals que fan servir el català i l’aragonès a més del castellà.
Per a Esfendemos as luengas, entitat que defensa les llengües minoritzades de l’Aragó, la norma serà “una eina imprescindible per a la supervivència de les nostres llengües, l’ús dels estàndards català i aragonès, no només a l’administració, sinó també en altres camps com ensenyament, mitjans de comunicació o cultura”.
