“El caló i la llengua romaní estan en perill d’extinció”

Entrevista a Enerida Isuf, activista de l’organització gitana Rromanipe’s

El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar la creació d’una comissió d’estudi per a l’elaboració d’un pacte català contra l’antigitanisme i per a la inclusió del poble gitano justament ara que el 2025 es commemora l’Any del Poble Gitano. Isuf explica al Diari de la llengua la situació del romanó o llengua romaní, la pròpia del poble gitano i la del caló català.

D’on prové la llengua romaní?

La llengua romaní és una llengua indo-ariana, prové de nord de l’Índia. És l’única llengua d’origen indoarià que es parla fora de l’Índia, Prové del sanskrit.

Deu ser de les poques llengües que no té un territori propi, que es parla en molts territoris.

Precisament perquè està connectada amb un fenomen social, antropològic del mateix poble gitano. Estem parlant d’unes comunitats gitanes d’uns dotze milions de persones aproximadament que viuen arreu d’Europa i en altres continents com Amèrica. És una llengua sense territori perquè el poble gitano no té un territori. És una nació sense territori.

Quanta gent parla a llengua romaní?

No tenim dades exactes, però sí que es vincula molt amb el nombre de persones gitanes que viuen a Europa i a altres països i es calcula que hi ha uns dotze milions de parlants de romanó.

La majoria a Europa, oi?

Sí, la majoria són a Europa. El que passa és que no hi ha dades del nombre concret de persones gitanes que hi ha a cada país en cada país per tots els antecedents històrics que ha patit la comunitat gitana a Europa.

La xifra que dieu és de la comunitat gitana, no necessàriament de persones que parlen la llengua romaní?

A l’est d’Europa, la majoria de les persones gitanes tenen com a llengua nadiua el romanó amb els seus dialectes. El romanó té, com a mínim, seixanta dialectes amb quatre grups principals d’aquesta llengua. A Europa hi ha també països on no es parla ben bé romanó, com Espanya.

Volem que la el romanó sigui una llengua oficial europea

Què és el caló?

El calor no és, ni tan sols, un dialecte. Té menys paraules que un dialecte. Amb un dialecte tu tens la possibilitat de parlar i tenir una conversa molt fluida, però amb el caló no pots tenir tota la conversa amb paraules en caló, precisament, per la persecució que va patir la població gitana a Espanya. Avui dia, les persones gitanes d’Espanya no poden tenir una conversa fluïda i que sigui tota en caló.

Es barreja amb el català o el castellà?

Sí. Per exemple, de cada quatre paraules una seria en caló i les altres tres en català o en castellà. Serà un caló catalanitzat o castellanitzat.

En què es diferencia el caló català del caló castellà? És cert que hi ha un lèxic romanó amb una gramàtica catalana?

Sí, i el mateix passaria amb el castellà.  Hi ha un lèxic romanó i hi ha algunes lletres al final de la paraula que estan importades del català o del castellà.

Poseu-me’n algun exemple.

Les dones ens expliquen que els gitanos que parlen català han conservat diverses paraules i característiques morfològiques del caló/rromano que han entrat a formar part del llenguatge popular català com ara catipén (pudor), cruspir (menjar), dinyar-la (morir-se), pipa (pistola), halar (menjar), xaval (noi -originalment volia dir fill), guipar (mirar), filar (veure), pispar i pispa (robar i lladre), llumí (misto), calés (diners), cangueli (por), paio (persona no gitana, per extensió, individu desconegut), sovar (dormir) i nanai (de cap manera).

Parleu caló?

No. Jo parlo català, castellà o romanó.

S’està perdent el caló?

Sí. Tant el caló com el romanó: les dues llengües estan en perill d’extinció. I el caló encara més perquè si parles amb la joventut gitana avui dia gairebé no diuen cap paraula en caló. Diuen algunes paraules, que són les més usuals, però ja no són caló. Són paraules del català amb una terminació en caló i això, per a ells, pot ser caló, però no és així. El caló està format per paraules que provenen del romanó, però que acaben amb alguna lletra castellanitzada o catalanitzada. Per exemple, he sentit que la població gitana d’aquí diu molt nastis o nanai, que provenen del romanó. 

Té alguna mena de protecció legal el caló? Està emparat per la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (Celrom)?

El romanó sí que forma part d’aquest marc normatiu, però el caló no. A nivell de l’Estat, però, tenim un dèficit perquè la població gitana no està reconeguda com una minoria etnolingüística. No tenim mesures específiques a l’hora de fomentar i recuperar un idioma que es va perdre, precisament, per pràctiques antigitanes fa segles. La CELROM protegeix llengües com el català o l’eusquera, però no el caló.

El Consell d’Europa, per tant, no fa informes periòdics sobre la situació del caló o del romanó a Catalunya o a l’Estat espanyol?

No. Hi ha un moviment per part de la comunitat gitana a nivell d’Europa que demana que el romanó sigui una llengua oficial europea. Ens reconeix com a minoria etnolingüística, com un pilar de la nostra identitat i ara volem que la llengua romaní sigui una llengua oficial europea. A Espanya ni tan sols es parla del deute que té l’Estat espanyol amb la comunitat gitana. Fa més de 500 anys que es va prohibir aquesta llengua i el poble gitano no té ara mateix aquest pilar de la seva identitat. No hi ha una consciència ni política ni social per difondre el missatge que hem de recuperar el caló i el romanó.

Hi ha encara un estigma molt gran amb el romanó i el poble gitano?

A nivell europeu i a nivell d’Espanya l’antigitanisme és el primer prejudici per davant d’altres formes de racisme com la islamofòbia o l’antisemitisme. Hi ha informes oficials de l’Estat que demostren que l’antigitanisme és el primer prejudici que hi ha.  Quan parlem de discriminació i racisme contra el poble gitano parlem de discriminació i racisme de tots els elements que formen part de la cultura i la població gitana. I aquí parlem de la llengua, dels costums, de forma de vida, de tot.

Quina és la vostra llengua materna?

La meva llengua materna és el romanó.

L’antigitanisme és el primer prejudici per davant d’altres formes de racisme com la islamofòbia o l’antisemitisme

D’on sou?

D’Albània. Soc gitana d’Albània. 

Per què vau venir aquí?

A Albània estava vinculada al món associatiu, en temes de reivindicació dels drets de les minories, específicament els de la població gitana. El meu marit també és un activista molt potent dels drets del poble gitano aquí a Barcelona, a Catalunya. Ell és gitano català, del barri de Gràcia. Ens vam conèixer en aquestes trobades que es feien a nivell europeu per posar en comú les lluites i les reivindicacions de la població gitana a nivell d’Europa i per això vaig deixar Albània i vaig venir cap aquí.

Aleshores conexíeu la llengua catalana?

Tenia molt poca informació, gairebé gens, sobre el català. Jo sabia parlar una mica de castellà, però gens de català. La primera vegada que vaig tenir contacte amb el català va ser a Gràcia.

La gent d’aquí coneix prou la situació del romanó i del caló?

Del caló, una mica, però l’antigitanisme ha estat tan profund durant segles, que la mateixa  població gitana té una manca d’informació sobre la seva cultura i la seva llengua. Durant aquests sis segles, els gitanos d’aquí han tingut lleis específiques en contra, persecució física, lingüística i cultural. Durant aquests 600 anys tampoc s’ha parlat d’ells des de la seva pròpia perspectiva. Sempre que es parla de l’antigitanisme es fa des de la perspectiva paia i no de la gitana. Tampoc no han tingut l’oportunitat de tenir prou recursos propis per protegir o recuperar la cultura i la història de la seva comunitat. Avui dia hi ha moltes persones que ni tan sols saben què passa amb el calor i el seu empobriment i què podem fer. La població gitana té unes necessitats tan bàsiques per cobrir que els drets lingüístics i els drets culturals passen a un segon nivell. Això també és una manifestació de l’antigitanisme institucional i una manca de voluntat perquè la població gitana preservi la seva llengua i la seva cultura.

Quina tasca fa l’Associació?

La nostra entitat es diu Rromanipe’s, que és una paraula en romanó que vol dir identitat. Volem preservar tota la diversitat cultural i lingüística que hi ha dins de la població gitana.  Una de les nostres tasques és reivindicar els drets de les minories  etnolingüístiques com la comunitat gitana: promoció de la cultura, de la seva llengua. Recordo que la primera cosa que vaig fer quan vaig arribar aquí va ser començar un projecte específic per treballar en romanó i en català a nivell de Barcelona. Un dels projectes més importants que vam començar l’any 2017 era fer classes de romanó i caló a alumnes gitanos i no gitanos. És una manera de treballar la diversitat dins de les aules

Aquest any es commemora l’Any del Poble Gitano. Què n’espereu?

És una iniciativa rellevant, però com a activistes o com a persones gitanes tenim una manca d’informació sobre aquests actes institucionals. De què està parlant el govern? Les persones gitanes què en traurem? Quin impacte tindrà? Si parlem de 600 anys de l’arribada del poble gitano hem de parlar de 600 anys de persecució. Hauria de ser cada any, l’Any del Poble Gitano, per poder liquidar els deutes de cada any. Però veig que hi ha un manca d’una visió i mesures concretes de millora de la vida de les persones gitanes. Els acte institucionals són importants a nivell polític, però pel que fa a l’impacte pràctic en la població no ho veig clar. Des de fa molts anys es parla d’estratègies per a la millora de la vida de les persones gitanes i l’antigitanisme és el primer prejudici, la població gitana viu en situacions vulnerables, hi ha manca de drets en habitatge, en accions socials i educació. Aquests són els símptomes que demostren que totes les mesures que s’han fet durant aquests anys no han tingut cap impacte.  I aquesta manca d’’impacte és una mostra també d’aquest antigitanisme institucional que no deixa avançar perquè les estratègies tinguin un impacte social real.

Fotos: Raül G. Aranzueque