La Real Academia Galega alerta que el gallec està “al llindar del col·lapse”
La institució acusa la Xunta de Galícia de la “dramàtica” situació de l’ús de la llengua, especialment entre els joves
La Real Academia Galega (RAG) ha alertat, en una declaració sobre la situació lingüística de Galícia, que “el declivi cada cop més pronunciat del gallec està arribant perillosament al llindar del col·lapse”. La institució normativa de la llengua gallega es pronunciava, d’aquesta manera, en relació a les dades sobre la situació de la llengua que acaba de publicar l’Institut Gallec d’Estadística (2024). El document alerta de la “dramàtica reducció de la xifra de parlants [de gallec] de 5 a 14 anys” i de l’“increment exponencial de les pràctiques monolingües en castellà en tots els grups d’edat (que arriba al 43% en la cohort de 15 i 29 anys i al 54% en el de 5 a 14 anys)”, així com de “la incapacitat de parlar gallec del 32% en el grup d’edat més jove i incompetència per escriure’l del 38% en aquest mateix grup.”
L’informe constata que el gallec ha perdut la condició de llengua habitual de la major part de la població en favor del castellà, un fenomen que ja havien registrat l’Institut Gallec d’Estadística (IGE) i el Cens del 2021 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
El nombre de parlants de gallec ha baixat en dues dècades en 400.000 persones i el de castellanoparlants ha pujat en 380.000 i el segment de la població que menys parla gallec són els joves. Només el 16% dels gallecs entre 5 i 14 anys “parla sempre en gallec” o “més en gallec que en castellà”. Pel que fa al total de la població, la llengua inicial del 34% de la població actual és el gallec, la del 33% el castellà i la del 29%, tots dos idiomes. Els canvis de llengua també afavoreixen clarament el castellà, ja que els castellanoparlants són més proclius a mantenir la seva llengua.
L’acadèmia responsabilitza de la “dramàtica” situació de la llengua, “fonamentalment”, el govern gallec, que és qui “disposa dels mecanismes d’actuació i planificació” per fer-hi front i assenyala com un dels responsables del declivi del gallec el decret de plurilingüisme del 2010 que, segons les entitats en defensa de la llengua, ha fet perdre presència a la llengua pròpia del país en el sistema educatiu.
Transmissió generacional
La RAG també assenyala factors com la “dramàtica ruptura de la transmissió generacional” i el paper de l’escola com a agent castellanitzador. “No podem acceptar que nens i nenes que arriben a l’ensenyament infantil i primari parlant gallec (la llengua de les famílies) tornin al cap de poc temps parlant castellà”, avisa l’acadèmia. L’informe destaca, a més, la responsabilitat del sistema de mitjans de comunicació i les xarxes socials, entre d’altres, i advoca per un acostament al portuguès per “potenciar la dimensió internacional de l’idioma a través de la lusofonia”.
La RAG fa una crida a “canviar el model educatiu i desenvolupar un conjunt més ampli de mesures integrades en un nou marc normatiu per a l’idioma” i assolir “un pacte per la llengua”.
Foto: Reunió de la Real Academia Galega amb el conseller de Cultura de Galícia / RAG
