El català, ben posicionat en les tecnologies del llenguatge

La llengua catalana està en el grup d’idiomes de dimensió mitjana amb una presència important en les eines digitals juntament amb el neerlandès, el danès, el suec, el finès, el polonès i el txec

El camp dels assistents de veu de primera generació continua sent una assignatura pendent per al català, que destaca en el terreny d’alguns xatbots generatius com el ChatGPT

El viquipedista Àlex Hinojo es va fer viral l’any 2019 quan va reivindicar el dret de poder parlar amb la torradora en català. Era un exemple gràfic de la inexistència d’assistents de veu en català i dels riscos que comporta per a una llengua restar exclosa dels avenços en el món digital, que formen part de la vida quotidiana de la gent.

Maite Melero, del Centre de Supercomputació de Barcelona, va recuperar l’anècdota durant la seva intervenció en la cinquena edició de l’NPLD-Coppieters Campus, la trobada anual de la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD per les seves sigles en anglès), que es va fer el 14 i el 15 de novembre a Barcelona. Ho va fer per repassar la situació del català els darrers anys en el món digital que, tot i que encara no permet adreçar-se en la llengua pròpia als electrodomèstics, és francament esperançadora.

De fet, el català se situa en el grup de llengües mitjanes amb una presència important en les eines tecnològiques, juntament amb idiomes amb un estat potent al darrere, però de dimensions demogràfiques no gaire distants, com el neerlandès, el danès, el suec, el finès, el polonès i el txec, i per darrere del grup on hi ha l’anglès, el castellà, el francès, l’alemany, l’italià i el portuguès. Segons l’estudi Les llengües d’Europa al mercat de la tecnologia de la llengua, elaborat pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i basat en l’anàlisi de més de 200 referències de productes en trenta idiomes, el català té una presència d’entre el 57 % i el 72% de disponibilitat de les tecnologies analitzades, unes xifres superiors a les de llengües com el romanès, el grec, l’hongarès, l’eslovac, el croat, el búlgar o l’eslovè, que se situen en una franja inferior (43 – 52 %).

El català és present en tots els xatbots generatius més populars (el més conegut és el ChatGPT), i té una presència remarcable en els subtítols automàtics de vídeos, en els sistemes de reconeixement automàtic de la parla, en els sistemes de síntesi de la parla, en els sistemes de traducció simultània, en els models de llenguatge estès i en els sistemes de síntesi de la parla orientats a l’accessibilitat. També és present en algunes eines de navegació geogràfica. L’assignatura pendent continua sent els assistents virtuals amb veu de primera generació (Alexa i Google Assistant, per exemple). La conversa amb la torradora s’haurà d’esperar.

“Les estratègies comercials es decideixen en punts llunyans”, va explicar Anton Ferret, subdirector general de Política Lingüística, en relació a l’absència del català en algunes eines digitals. “De vegades, però, veuen la necessitat” d’incorporar-lo, hi va afegir Ferret, que va posar l’exemple de Google Maps, que ja guia els conductors en català.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va destacar la feina desinteressada de moltes persones, que ha fet que el català tingui “una base lingüística digital sòlida”. El conseller va advertir, però, del risc de “diglòssia digital” que pot “tenir impacte en la socialització de les noves generacions” i va posar com a exemple els nens que, des de petits, han interactuat amb el mòbil en una llengua que no és la que parlen a casa. “Pot passar que, per primera vegada, la tecnologia sigui capdavantera en els processos de substitució lingüística”, va advertir Vila.

En la seva ponència titulada Una estratègia pública per al català al món digital, el conseller va afirmar que un dels objectius del nou Departament de Política Lingüística és normalitzar l’ús del català en àmbits tecnològics i digitals i facilitar-ne l’accés i ús en plataformes digitals i en totes les innovacions en tecnologia. “Impulsar el català en l’àmbit digital requereix treball conjunt amb tots els departaments de la Generalitat i una aposta decidida de les empreses catalanes pel català” va afirmar Vila, que va afegir que el català ha d’aspirar a “ser referent per a les llengües mitjanes i minoritàries”. “Hem de mantenir el català com a exemple d’una llengua que pot ser viable digitalment i obrir camí a altres llengües”, va dir.

El conseller va remarcar la importància de la “sensibilització lingüística” en l’àmbit digital per evitar que els usuaris, les entitats i les empreses prescindeixin del català, senzillament perquè no sàpiguen que tenen eines al seu abast com les que recull el directori La llengua catalana i les tecnologies del llenguatge del Departament de Política Lingüística. “Si no saben que existeixen no hi accediran”, va avisar Vila.

La intel·ligència artificial ofereix oportunitats per a les llengües minoritzades, però cal estar vigilants amb els biaixos culturals

La intel·ligència artificial és en boca de tothom darrerament i, segons va destacar la presidenta de la Fundació Coppieters, Antonia Luciani, en l’obertura de l’esdeveniment, “ofereix oportunitats per a les llengües minoritzades i la seva revitalització, però també desafiaments”. Maite Melero va assenyalar una d’aquestes oportunitats. “L’existència d’una traducció de qualitat fa possible la traducció universal i que tothom pugui parlar la seva llengua. És un contrapoder a la llengua franca”, va dir, que pot beneficiar, per exemple, la publicació científica en llengües diferents de l’anglès.

Però el fet que els models d’intel·ligència artificial puguin ser utilitzats en català no vol dir que “tinguin els referents de la nostra llengua i la nostra cultura”, va advertir l’etnògraf digital Josep Maria Ganyet, que va fer una crida a estar vigilants amb els biaixos de la IA en la taula rodona Llengües i intel·ligència artificial.

L’NPLD-Coppieters Campus va aplegar més de 150 participants, entre els quals hi havia setanta experts, investigadors i representants dels governs europeus de catorze jurisdiccions, com Irlanda, el País Basc, Suècia, la província de Trento i Gal·les. En el congrés hi van intervenir més de 20 experts que van exposar les principals novetats de l’àmbit.

Foto: El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, en una intervenció en l’NPLD-Coppieters Campus a l’IEC / Política Lingüística