El català es podrà fer servir a tots els jutjats de l’Estat espanyol
Plataforma per la Llengua aconsegueix que es garanteixi l’ús dels idiomes oficials en la comunicació i documentació dels processos en qualsevol tribunal, inclosos els d’àmbit estatal
El català es podrà fer servir als tribunals amb jurisdicció a tot l’Estat espanyol i tots els tribunals hauran d’oferir un intèrpret o traductor de català i de la resta de llengües oficials als intervinents si això contribueix a garantir-los el dret de defensa, segons estableix la nova Llei orgànica 5/2024, de l’11 de novembre, que entrarà en vigor el 4 de desembre. Així ho ha avançat aquest dijous Plataforma per la Llengua, els serveis tècnics de la qual van assessorar Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats i van informar el PSC i ERC sobre les esmenes necessàries a fer en el redactat de la norma.
Amb la nova llei, quan un procés judicial arribi a instàncies superiors, d’àmbit estatal, com ara el Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional, les parts podran continuar-hi intervenint en català i tindran dret a rebre la documentació i les comunicacions en aquesta llengua. La llei orgànica també permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial a qualsevol punt de l’Estat espanyol tingui dret a expressar-se en català si així pot defensar millor la seva posició. El tribunal li haurà de facilitar, si cal, un intèrpret o un traductor. Els implicats en un procés judicial podran relacionar-s’hi i expressar-s’hi en català sempre que resideixin a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, o que el procediment legal s’hagi iniciat en algun d’aquests territoris.
El dret de fer servir la llengua que asseguri millor la seva defensa per a qualsevol persona vinculada al procés (les parts, els representants, els testimonis o els pèrits) s’estén a tots i cadascun dels tribunals de l’Estat espanyol (per exemple, al jutjat número 3 de civil de Sevilla) i inclou no només les llengües oficials, sinó també qualsevol altra llengua utilitzada per la persona afectada.
La norma incorpora, a més, un apartat específic que garanteix que la intervenció als tribunals d’abast estatal es pot fer en català sense haver de justificar res davant un jutge que, eventualment, considerés que el nivell de castellà de l’intervinent és suficient per poder intervenir en aquesta llengua.
Avenç en els drets lingüístics
Plataforma per la Llengua s’ha felicitat per la incorporació de les esmenes i considera que aquesta llei suposa un avenç significatiu per als drets lingüístics dels ciutadans. Tanmateix, l’entitat té present que els jutjats tenen molt marge de millora a l’hora de garantir el compliment de la llei i el respecte als drets lingüístics dels ciutadans, i, per això, considera que amb l’aprovació d’aquesta llei no n’hi ha prou, i que ara caldrà vetllar perquè es faci complir.
L’entitat recorda que els drets lingüístics són drets humans fonamentals i lamenta que, paradoxalment, l’àmbit judicial, el que més hauria de vetllar perquè aquests drets es garantissin, és un dels àmbits en què més es vulneren. Més enllà de la norma, l’entitat reclama a les administracions que prenguin mesures i destinin recursos perquè es pugui complir. Per a Plataforma per la Llengua, la poca presència del català en aquest àmbit s’explica també per la inèrcia dels professionals que hi treballen, per la poca formació lingüística, per la manca de consciència dels drets lingüístics per part de la mateixa ciutadania, per l’entorn poc favorable que es respira en la justícia i pel marc legal general, que privilegia l’ús del castellà.
Foto: Seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Barcelona / Raül G. Aranzueque
