Plataforma per la Llengua acusa Collboni de “menystenir” el català
L’entitat retreu a l’Ajuntament de Barcelona que no hagi complert cap de les promeses fetes per impulsar la llengua pròpia a la ciutat
Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimarts que l’Ajuntament de Barcelona menysté el català i que incompleix sistemàticament les mesures que el mateix equip de govern aprova als plens. L’entitat denuncia que des que Jaume Collboni va accedir a l’alcaldia, ara fa gairebé un any i mig, no ha complert cap de les promeses fetes per defensar la llengua i que un mes i mig després de comprometre’s a lliurar un informe amb les accions empreses i el calendari per aplicar-les, el govern no n’ha dit res.
L’entitat remarca que el setembre del 2023 la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del consistori va aprovar, amb el suport del PSC, un seguit de mesures per promoure el coneixement i l’ús de la llengua, com ara implantar el pla municipal de 68 accions per al foment del català, impulsat durant el mandat d’Ada Colau.
L’entitat recorda que el 17 de setembre es va aprovar, a instàncies d’Esquerra Republicana, un prec perquè el govern municipal presentés, en el termini d’un mes, un document que detallés les accions que ha dut a terme en favor de l’ús social del català i les que preveu emprendre durant el 2024 entre les quals hi ha l’impuls a la presència del català en àmbits com la contractació pública, les subvencions municipals, el jovent i les noves tecnologies, el comerç i les persones expatriades. A més, segons l’acord de pressupostos pactats entre el PSC i ERC, s’havia de crear l’Oficina de la Llengua Catalana, amb una dotació inicial de 4 milions d’euros, que hauria de servir per desenvolupar mesures per fer del català llengua d’ús social generalitzat a la ciutat. El govern municipal, però, no ha concretat quan es durà a terme aquest projecte.
Plataforma per la Llengua també critica que el Bicing vulnera el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana (RULC), que diu que l’Ajuntament de Barcelona ha de fomentar l’ús del català en la publicitat que es fa a la via pública, i difon campanyes publicitàries totalment en castellà. L’entitat afirma, a més, que ha rebut queixes en relació amb els tallers de centres cívics que s’imparteixen en castellà i que hi ha talleristes que no sempre entenen el català. L’Ajuntament els ha respost que “el criteri de selecció dels talleristes del centre cívic és la seva experiència en la matèria impartida” i que, com que és “bàsic que aquest personal se senti a gust impartint la matèria”, el consistori defensa que puguin “escollir la llengua amb la qual fan les classes”. “Tot i que els recomanem que sempre que sigui possible facin ús del català a les classes, si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient”, diu el correu de resposta a una usuària d’un taller que es va queixar, una resposta que Plataforma per la Llengua considera que “empara la vulneració dels drets lingüístics dels usuaris catalanoparlants”.
Plataforma per la Llengua recorda que, tal com assenyala l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024, parlar en català és el quart motiu més habitual de discriminació a la ciutat. A més, segons la darrera enquesta de serveis municipals (feta pública aquest setembre), només el 36 % dels barcelonins tenen el català com a llengua habitual. Per això, l’entitat insta urgentment l’equip municipal a “deixar de posposar el desplegament de mesures efectives per revertir la situació crítica del català a la ciutat i fa una crida als partits de l’oposició a fer valdre els seus vots per forçar el govern de Collboni a comprometre’s de veritat amb la llengua”.
Foto: Jaume Collboni presidint el ple de l’Ajuntament de Barcelona / Ajuntament de Barcelona
