Salut justifica que una psicòloga es negui a atendre una usuària que li parlava en català
Una professional del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Reus exigeix a la mare d’un nen amb síndrome d’Asperger que se li adreci en castellà si vol ser atesa
Plataforma per la Llengua ha denunciat que una psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel grup Pere Mata, es va negar a atendre una usuària perquè no s’hi dirigia en castellà i que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha justificat la discriminació, a la qual es refereix com “la suposada vulneració de drets pel fet de ser atesos en castellà”.
Els fets van passar el 4 de setembre, quan una mare va trucar al centre sanitari perquè el seu fill, amb síndrome d’Asperger, feia dies que es mostrava molt angoixat i no s’aixecava del llit. La mare va ser atesa, en castellà, per un recepcionista que li va explicar que els professionals que atenen habitualment el seu fill no hi eren i va redirigir la trucada a una psicòloga que fins aleshores no els havia atès mai. La mare va començar a explicar, en català, el cas a la psicòloga, i la sanitària la va tallar per dir-li que, si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La professional sanitària va intentar penjar, segons la mare, que, després de recordar-li que “en un centre de salut mental infantil i juvenil és essencial que els pacients puguin expressar-se en la seva llengua”, li va acabar explicant el cas en castellà.
La usuària va posar el cas en coneixement de Plataforma per la Llengua, que va traslladar el cas al Departament de Salut. En aquest cas, a la Regió Sanitària Camp de Tarragona. La cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà confirma “que es va produir una incidència” i diu que lamenta “el malestar que ha sofert en la intervenció assistencial”, però justifica la professional perquè “és nouvinguda al nostre país” i “encara no disposa del coneixement necessari del català per atendre una trucada d’urgència”. En l’escrit, a més, es justifica la situació perquè “a Catalunya hi ha una manca important de psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers de salut mental” que fa que “es contractin professionals d’altres territoris” i lamenta “no poder contractar professionals competents d’altres territoris d’Espanya”.
Plataforma per la Llengua critica que es fixi “una jerarquia entre dos drets compatibles” que “situa la víctima d’una discriminació lingüística en la posició d’haver de triar entre ser atesa en català o no ser atesa, com si no fos possible tot”. L’entitat denuncia que el darrer any ha rebut diferents casos de discriminacions greus en l’àmbit de la salut mental, i que, juntament amb l’atenció a la gent gran i als infants, és dels àmbits sanitaris en què més cal millorar per garantir els drets lingüístics dels pacients.
L’entitat assenyala que normativa catalana deixa clar que els ciutadans tenen dret d’expressar-se en català quan es dirigeixen a un centre mèdic que presta serveis de salut pública i que els treballadors autonòmics o locals tenen l’obligació d’expressar-se en català si els usuaris s’expressen en aquest idioma. L’actitud d’aquesta treballadora contradiu explícitament l’article 11 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que indica que els treballadors de les administracions catalanes han “de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, que els faci aptes per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball”.
