L’ànima del moviment contra el canvi de llengua

S’ha mort Rosario Palomino, la “catalana nascuda al Perú” que es va rebel·lar contra els catalanoparlants que neguen el català als ciutadans pel seu origen

Els últims anys s’ha estès en bona part de la comunitat catalanoparlant la consciència que renunciar a la llengua pròpia en les converses amb altres persones dels Països Catalans és letal per a la supervivència del català. Molts catalanoparlants passen al castellà quan parlen amb un interlocutor que, pel seu aspecte, creuen que no és de llengua catalana per una concepció mal entesa de l’educació que Rosario Palomino, “catalana nascuda al Perú”, com deia ella, va combatre fins al dia de la seva mort, aquest dimarts.

Palomino va capgirar, com mai havia fet ningú amb tanta eficàcia, els prejudicis lingüístics sobre el respecte als nouvinguts.  “Els catalans tenen tal nivell d’empatia que ens volen facilitar les coses [quan ens parlen en castellà], però no ho fan. Ens compliquen la vida”, explicava Palomino. “Hi ha gent que se sent discriminada pel fet que els neguin de la llengua catalana”, afegia en una entrevista amb el Diari de la llengua.

Palomino no es va resignar a aguantar estoicament aquest racisme involuntari dels catalanoparlants i va convertir el “No em canviïs la llengua” amb què havia renyat sovint els catalanoparlants que li negaven la seva llengua materna basant-se en prejudicis pel seu aspecte en el lema d’una campanya que va tenir un èxit esclatant a les xarxes socials. Aquesta catalana nascuda al Perú va reclutar catalanoparlants procedents d’arreu del món perquè l’ajudessin en la seva tasca i va fitxar catalans coneguts com Toni Albà, Matthew Tree, Carme Sansa i Aleix Renyé perquè l’ajudessin a difondre la campanya a favor de no canviar la llengua per diversos escenaris del país.

L’ànima del col·lectiu No em canviïs la llengua va seduir milers de catalans amb el seu somriure perenne i un entusiasme desbordat i aquest dimarts Twitter, la xarxa social on va començar la seva revolta contra la forma de discriminació que és negar la llengua pròpia als nouvinguts, s’ha omplert de mostres de condol i admiració de prohoms del país i de ciutadans agraïts per la seva tasca. Si avui es parla més que mai de la necessitat de fer del català la llengua d’acollida dels nouvinguts és, en bona part, gràcies a la Rosario. El seu llegat és ben viu.

Foto: Rosario Palomino durant una entrevista amb el Diari de la llengua el 2019 / R. G. A.