Plataforma per la Llengua insta l’ONU a incloure la minoria catalanoparlant com a grup protegit
L’entitat denuncia al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que Espanya ha incomplert les recomanacions d’aquest organisme en matèria lingüística
Plataforma per la Llengua ha presentat un informe que recull les vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants a l’Estat espanyol en el marc de la Revisió Periòdica Universal (UPR) del Consell de Drets Humans de l’ONU. En el document, l’entitat constata que l’Estat fins i tot ha incomplert les recomanacions que es va comprometre a aplicar arran de l’última revisió i fa set recomanacions que els estats podrien enviar a l’Estat espanyol en aquesta revisió entre les quals incloure la minoria catalanoparlant com a grup protegit en la signatura del Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals del Consell d’Europa.
L’entitat aprofita l’UPR, el mecanisme amb el qual cada quatre anys i mig els estats de l’ONU s’avaluen mútuament per analitzar el grau de respecte als drets humans, per recomanar que Espanya prengui mesures per perseguir les discriminacions lingüístiques perpetrades per servidors públics. També recomana que l’Estat espanyol aprovi una legislació que reconegui els drets dels parlants de les llengües oficials diferents de la castellana perquè puguin fer-les servir amb els treballadors de l’administració general de l’Estat i a la justícia, i que compleixi les recomanacions de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i el relator especial de l’ONU per a les minories. En particular, que canviï l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, un article que estableix que en els procediments judicials els funcionaris han de fer servir el castellà, i que només es permetran les “llengües minoritàries cooficials” si cap part s’hi oposa.
Plataforma per la Llengua també recomana que l’Estat prengui mesures per garantir que els infants puguin ser escolaritzats en català i que s’investiguin, es persegueixin i se sancionin els discursos d’odi a internet i a altres mitjans contra els catalanoparlants i la llengua catalana.
En aquest informe, l’entitat també recorda que l’Estat espanyol privilegia el castellà i relega el català en les bases de subvencions públiques, que els catalanoparlants perceben la justícia espanyola com a hostil i que el manteniment de la immersió lingüística és necessària perquè els infants d’entorns castellanoparlants puguin aprendre bé el català. Plataforma per la Llengua ha analitzat els requisits dels treballadors públics de l’administració general de l’Estat destinats als territoris de parla catalana i ha constatat que no es demana cap nivell de català en cap lloc de treball i que només es valora com a mèrit un cert nivell de català al 2,16 % dels llocs de treball de Catalunya, l’1,75 % dels de les Illes Balears i el 2,05 % dels del País Valencià.
L’informe també denuncia que l’Estat espanyol no ha fet cas de les recomanacions que li van fer els altres estats i que es va comprometre a aplicar en matèria de drets lingüístics: eliminar totes les formes de discriminació i combatre els discursos d’odi, xenofòbia i discriminació racial, enfortir mesures per combatre la discriminació contra les minories lingüístiques, adoptar una llei integral contra els delictes d’odi amb assistència, protecció i restitució a les víctimes, o desenvolupar lleis i polítiques per castigar i prevenir els delictes d’odi i la discriminació, i promoure el respecte a la diversitat.
La Revisió Periòdica Universal permet que cada estat informi de les accions que ha dut a terme per millorar la situació i rebre recomanacions d’altres estats basades en aportacions de diferents parts interessades i informes previs. El mecanisme es va crear el 2006 i, des de la primera revisió el 2008, els estats de l’ONU han estat revisats tres vegades. Plataforma per la Llengua ja va participar en l’última revisió i va elaborar un informe de vint pàgines que va servir perquè els estats fessin les seves recomanacions a l’Estat espanyol. Amb tots els informes de les entitats, entre el 28 d’abril i el 9 de maig del 2025 es faran les discussions sobre la situació a l’Estat espanyol, i abans, el 27 de gener, l’Estat haurà enviat el seu informe sobre la realitat dels drets humans al seu territori.
Foto: Consell dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra
