Més de la meitat dels catalans vinculen la catalanitat amb la llengua
El 55’2% dels ciutadans de Catalunya creuen que “per ser català cal formar part d’un grup cultural o lingüístic”
La llengua catalana continua sent el factor més important per definir la catalanitat. Així ho perceben els ciutadans de Catalunya,que en les darreres enquestes vinculen, de forma majoritària, la llengua pròpia del país amb la condició de català. Plataforma per la Llengua ha fet pública aquest dimecres una enquesta encarregada a GESOP que revela que el 55,2% dels catalans considera que “per ser català cal formar part d’un grup cultural o lingüístic, és a dir, compartir una llengua o uns valors i uns costums”. Només un 34,4% de la població compra la idea que “ser català és una condició legal i administrativa”. El percentatge dels qui vinculen catalanitat i llengua s’eleva al 65% entre els catalanoparlants habituals i només un 26,3% d’aquest segment es decanta per la definició administrativa.
L’enquesta confirma la tendència que ja han anat assenyalant altres estudis d’opinió com l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023, feta també pel CEO en què el 78,1 % dels catalanoparlants inicials posaven una nota de 8, 9 o 10 a l’afirmació que “ser capaç de parlar en català” és molt important per “ser realment català”, i un 16,2 % més hi donaven una nota de 5, 6 o 7. En total, el 94,3 % dels catalanoparlants vinculaven llengua i identitat col·lectiva.
Plataforma per la Llengua cita una altra enquesta recent que assenyala la mateixa tendència. Es tracta de la primera onada del 2024 de l’Enquesta Sociopolítica del CEO, que recull que el 93,0 % dels catalanoparlants inicials, el 72,9 % dels castellanoparlants inicials i el 81,3 % del total d’enquestats entenen que el fet que els immigrants parlin català és important o molt important per integrar-se. La idea que cal parlar en castellà per estar ben integrat té xifres lleugerament inferiors: ho pensen el 70,3 % de catalanoparlants, el 85,2 % de castellanoparlants i el 79,2 % del total.
L’enquesta feta pública aquest dimecres revela també que els simpatitzants de partits independentistes, les persones amb un nivell d’estudis alt i els més joves són els que més creuen que la identitat catalana és eminentment lingüística i cultural. Així ho afirmen més de dos terços dels simpatitzants de Junts per Catalunya, la CUP i ERC, mentre que només ho pensen al voltant d’un 40 % dels simpatitzants del PP, Vox i Sumar Comuns. També ho veuen així set de cada deu joves de 16 a 29 anys, contra menys de la meitat de les persones de 60 anys o més; i sis de cada deu persones amb un nivell d’estudis alt, contra menys de la meitat dels que tenen un nivell educatiu baix.
La mateixa enquesta mostra que el 54,6 % dels catalanoparlants habituals consideren que per ser català és necessari parlar en català, contra un 42,0 % que pensen que no. El 40,1 % dels catalanoparlants diuen que per ser considerat català n’hi ha prou de viure a Catalunya, i el 56,7 % diuen que no.
Per Plataforma per la Llengua, “la identificació col·lectiva amb la llengua, la consideració del català com un element de la identitat comunitària, actua de fre en la seva residualització”. “L’adquisició i l’ús del català adquireixen un valor afegit i actuen de facilitadors de la plena incorporació a la societat dels nouvinguts, així com de garants de la cohesió social entre grups de procedències diverses”, afegeix l’entitat.
Foto: Pixabay
