Crisi de l’ensenyament del català a la Catalunya Nord

L’APLEC alerta que ha caigut el percentatge de joves que aprenen català respecte de fa quaranta anys i denuncia la deixadesa del govern francès

L’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC) ha denunciat, en la 41a assemblea general que ha fet aquest mes a Millars, que “l’ensenyament del català no passa per un bon moment” a la Catalunya del Nord, tot i l’interès de les famílies perquè els joves aprenguin la llengua.

Segons l’APLEC, actualment hi ha menys joves de primària que estudien català que fa quaranta anys. El president de l’APLEC, Alà Baylac-Ferrer, explica al Diari de la llengua que als anys vuitanta un 35% dels alumnes de la Catalunya Nord aprenien català i ara, tot i que en nombres absoluts s’ha incrementat la xifra, ha baixat en termes relatius. Actualment, el 20% dels alumnes estudien en línies bilingües (català i francès) i el 8,5% en classes immersives en català.

Una de les raons de l’escassa proporció d’alumnes que aprenen català és que no s’ha obert cap escola bilingüe des que fa dotze anys es va obrir la darrera al Voló i el fet que cap dels més de 150 mestres bilingües del sistema educatiu públic francès participen en la iniciació al català a les seves escoles, és a dir, a ensenyar la llengua pròpia a les classes no-bilingües del seu mateix centre.

L’administració –denuncia Baylac– no fa cap esforç per aprofitar els recursos humans que té a l’abast i, encara menys, per formar més docents. Tot això, malgrat que, segons les darreres enquestes, el 80% de la població està a favor de l’ensenyament del català. “Estem reculant”, lamenta el president de l’APLEC.

L’associació mira de compensar la deixadesa de l’administració amb els cursos de català que ella mateixa organitza, que arriben a uns 9.000 alumnes de més d’un centenar d’escoles, però amb això no n’hi ha prou. “Cal més pressió”, manifesta Baylac, per arribar als nivells d’ensenyament de la llengua pròpia que hi ha en territoris com el País Basc, Alsàcia i Còrsega i per garantir el futur del català amb la transmissió de la llengua a les joves generacions.

Bascos, alsacians i corsos –explica el president de l’APLEC– estan més “mobilitzats” i hi ha “més pressió per part de la societat i dels càrrecs electes”.

L’APLEC intensificarà la pressió per aconseguir l’obertura de més classes bilingües en coherència amb les orientacions de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), del Departament i de la Regió i durà a terme accions, a partir de l’any escolar 2024-2025, per informar les famílies dels avantatges de demanar la línia bilingüe, perquè els consells municipals votin l’obertura de classes bilingües o immersives i perquè s’apliqui la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, que preveu que totes les famílies puguin tenir accés a l’ensenyament bilingüe.

Foto: Katerina Holmes / Pexels