Els catalanoparlants valoren el català, però la majoria canvia al castellà

L’InformeCat 2024 de Plataforma per la Llengua destaca que vuit de cada deu catalanoparlants de Catalunya creuen que parlar la llengua pròpia és molt important per ser català

Vuit de cada deu catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país, segons l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023, feta pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i recollida per l’InformeCat 2024, l’informe anual de Plataforma per la Llengua que recull les cinquanta dades més significatives sobre la situació del català.

“És una dada molt positiva sobre la vitalitat, l’estima i l’apreci per la llengua” dels catalanoparlants, ha remarcat el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder aquest dimecres, durant la presentació de l’InformeCat 2024, que contrasta amb la “submissió lingüística” de molts catalanoparlants. “Aquests mateixos ciutadans –el 80% a Catalunya i a les Illes i el 76% a Andorra– canvien al castellà sense cap necessitat”, ha afegit Escuder en relació a dades recollides en informes anteriors de l’entitat. “Això és nefast per a l’ús social de la llengua per l’exemple que es dona als infants que fa que es creïn ciutadans lingüísticaent submisos”, ha afegit.

El president de Plataforma per la Llengua s’ha mostrat preocupat, un cop més, per la davallada de l’ús social de la llengua i ha recordat que l’entitat ja fa anys que alerta de la situació d’“emergència lingüística” que viu el català, “que no vol dir que s’hagi d’acabar d’aquí a tres dies”, ha matisat.

De les cinquanta dades de l’informe, Escuder ha destacat que els territoris de parla catalana tenen un “marc legislatiu clarament contrari, començant per Constitució espanyola, que obliga a saber castellà” i ha posat com a exemple el cas de la dona resident a la localitat mallorquina de Santa Margalida a qui van denegar la nacionalitat espanyola per no haver acreditat prou coneixement de castellà, tot i que sí que parla català. “Hi ha centenars de reglaments que donen preferència al castellà i el català no és oficial encara a la UE”, ha recordat el president de l’entitat.

Escuder ha lamentat també la poca consciència que sovint mostren les mateixes institucions pròpies a l’hora de defensar la llengua. “Tenim algunes lleis a favor i no les fem complir”, ha dit en referència al Codi de Consum; a la llei de política lingüística, que no s’ha “desplegat” del tot; a la llei del cinema; i a l’actitud dels mestres ja que, segons, les dades del Consell Superior d’Avaluació (CSA) del 2021, només el 46,8% s’adrecen a tot el grup en català sempre o gairebé sempre.

En el cantó positiu, Plataforma per la Llengua hi posa, a banda de la consideració majoritària del català com a llengua clau per la “cohesió social”, les bones notícies en relació al món digital i l’audiovisual. Escuder ha recordat que el català és  la llengua amb més hores enregistrades i validades al repositori digital Common Voice, una eina clau perquè els assitents de veu parlin català, el fet que la Viquipèdia en català ocupi la cinquena posició pel que fa a la inclusió i qualitat dels 10.000 articles considerats imprescindibles a nivell internacional, i el naixement de la plataforma 3Cat, que ha fet disparar l’oferta en català a les plataformes de contingut audiovisual en català a la carta.

L’entitat ha destacat també que el suport a Catalunya de l’oficialitat del català a la Unió Europea ha passat del 61,8% el 2022 al 81,4% el 2023, segons l’Enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. Aquest augment s’hauria donat perquè els ciutadans “han vist possible” l’oficialitat del català i gràcies a la campanya de conscienciació “Say Yes” de Plataforma per la Llengua.

El president de l’entitat ha convidat les administracions a prendre mesures efectives pel català perquè està provat que “les polítiques públiques funcionen” i ha posat com a exemple el cas d’Andorra on, des que es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial, s’ha disparat l’interès per aprendre català. “Andorra està aconseguint resultats molt positius per a la llengua, la situació de la llengua està canviant prou ràpid i favorablement”, ha afegit Escuder.

Foto: Presentació de l’InformeCat 2024 de Plataforma per la Llengua / R. G. A.