El dia de la marmota dels incompliments lingüístics
El Consell d’Europa constata, un any més, el menyspreu d’Espanya per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
@raulgia
Espanya va signar el 1992 la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), un tractat que va ratificar el 2001 i que obliga els signataris a complir una sèrie de compromisos que tenen com a objectiu preservar les llengües minoritzades d’Europa. Un comitè d’experts del Consell d’Europa comprova cada cinc anys el nivell de compliment dels diferents estats i, cada cop dona fe de les mateixes mancances en qüestions clau per al català com la justícia i l’educació.
Això és el que han constatat els experts dels Consell d’Europa que aquests dies són a Catalunya i aquest dilluns s’han reunit amb el govern de la Generalitat i amb diverses entitats que treballen pel català per contrastar l’informe que l’Estat espanyol va enviar al Consell d’Europa sobre el compliment dels compromisos internacionals de l’Estat en relació amb el respecte dels drets lingüístics especificats a la CELRoM per al català i l’aranès durant el període 2017-2021. Aquest informe és elaborat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica i es fonamenta parcialment en els informes elaborats prèviament per la Generalitat de Catalunya.
L’informe del Consell d’Europa està previst que es faci públic al juny, segons ha explicat Gerard René de Groot, el cap dels experts de l’organisme, després de la reunió. René de Groot ha avançat que ha rebut moltes “observacions en el terreny de d’educació, el judicial i altres camps” sobre els quals el govern espanyol té dos mesos per fer-hi esmenes abans de la publicació de l’informe.
El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, F. Xavier Vila, ha recordat que amb la ratificació de la CELRoM, “en el seu moment, el govern espanyol es va comprometre a donar un nivell de protecció elevat” a les llengües minoritzades, però “a la pràctica, tot sovint això no es compleix o no es compleix en molts àmbits”. Vila ha remarcat que aquest és el sisè cop que es fa la supervisió de la Carta i el Consell d’Europa ja ha advertit, reiteradament, al govern espanyol que “havia d’esmenar la seva legislació per protegir els drets lingüístics dins de l’àmbit judicial i fins ara la resposta de l’Estat sempre ha estat evasiva”. “És una evidència que el dret a utilitzar el català en l’àmbit judicial no està en absolut garantit”, ha subratllat Vila, que ha assenyalat també les darreres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), “que voldrien obligar a una utilització a totes les aules del castellà” cosa que “va en contra dels compromisos oficials de l’Estat espanyol en el marc de la Carta Europea”.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha recordat que els incompliments actuals de la CELRoM són els mateixos des que Espanya va ratificar la Carta el 2001”. Escuder ha enumerat els incompliments relatius a l’ensenyament, la salut, la justícia, l’etiquetatge i la cultura i ha posat com a exemple de vulneració dels drets lingüístics la manca de disponibilitat per atendre en la llengua pròpia de funcionaris a tots nivells: judicials, de l’Estat i de la sanitat, tant de l’administració de l’Estat com de la catalana.
Durant la reunió dels experts del Consell d’Europa amb representants de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Òmnium Cultural, la Fundació .Cat, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i Plataforma per la Llengua, el Comitè d’Experts ha expressat que és conscient que no han funcionat les recomanacions fetes fins ara a l’Estat espanyol per modificar la legislació judicial perquè l’Estat les ha desoït i ha demanat a les entitats que proposin mesures complementàries per aconseguir millorar la situació de la llengua a la justícia. Les entitats han proposat que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) incorpori incentius per als jutges que aprenguin el català, tal com es fa ara amb l’aprenentatge del dret europeu o de llengües estrangeres.
Foto: Reunió amb el comitè d’experts del Consell d’Europa, dilluns a Barcelona / Departament de Cultura