El PSIB i MÉS recorren el decret que elimina el requisit del català a la sanitat pública
L’OCB avisa que el pla del govern balear vulnera la Constitució i l’Estatut i el dret de ser atès en la llengua pròpia
El PSIB i MÉS han presentat aquest dimecres un recurs al Tribunal Constitucional promogut per l’Obra Cultural Balear (OCB) i signat per cinquanta diputats dels grups parlamentaris socialista i Sumar plurinacional, contra el Decret Llei 5/2023 del Govern de les Illes Balears que elimina el requisit de català de la sanitat pública.
El mateix dia de la validació del Decret Llei per part del Parlament de les Illes Balears, l’OCB va iniciar les gestions per fer possible que un mínim de cinquanta diputats signessin i presentessin el recurs elaborat pels serveis jurídics de l’entitat. L’OCB considera que el decret llei del govern Prohens vulnera el principi d’igualtat, consagrat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’Estatut d’Autonomia. Atempta, a més, contra el règim de cooficialitat lingüística vigent, en sacrificar-se el dret dels ciutadans a utilitzar, en condicions d’igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l’administració sanitària.
Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, ha advertit que el decret, a més de vulnerar la Carta Magna espanyola i l’Estatut, fa un ús fraudulent de la figura del decret llei, ja que “no es tracta d’un cas d’extraordinària i urgent necessitat”. “Els ciutadans de les Illes Balears veuran mutilat el seu dret a comunicar-se amb l’administració sanitària en la seva llengua de preferència, si aquesta és la catalana, la qual cosa suposa una vulneració del dret d’opció lingüística recollit a l’art. 14.3 de l’Estatut”, ha remarcat Llabés, que ha recordat que “sense sanitaris capacitats lingüísticament, el dret dels pacients a triar la llengua oficial que desitgin en la seva relació amb metges i i personal d’infermeria esdevé paper banyat”. “Se’ls obliga a parlar en castellà i se’ls converteix en ciutadans de segona, posant-los en una posició de desigualtat”, assenyala l’OCB.
Llabrés ha recordat que “la Conselleria de Sanitat no disposa de cap estudi, cap dada, cap prova, que vinculi l’exigència de coneixements de català amb la dificultat de captar professionals per a determinades categories deficitàries, i que, en tot cas, per a aquests casos la llei ja en preveia la possibilitat d’excepció i d’aplicació d’una moratòria”.
L’OCB sosté que el català no és cap problema en la sanitat de les Illes Balears, tal com ho han manifestat també agents com el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COAIB). Les dificultats per captar sanitaris són conseqüència, principalment, de l’elevat cost de la vida a les Illes Balears i als problemes per accedir a un habitatge. Així mateix, la mancança de professionals en certes categories és comuna a totes les comunitats autònomes, també a les monolingües castellanes.
L’OCB recorda que l’eliminació del requisit de català de la sanitat va ser la primera de les mesures regressives impulsades pel govern de Prohens contra la llengua catalana i adverteix que farà ús de tots els instruments al seu abast per plantar cara a les agressions contra la llengua pròpia perpetrades per PP i VOX.
Foto: Presentació del recurs contra el decret al Tribunal Constitucional / OCB
