Thursday, December 26, 2024
Actualitat

No cal començar a estudiar una llengua estrangera de ben petits

Un estudi de la CE assenyala que els nens d’onze anys són més eficaços aprenent idiomes que els més menuts en els sistemes educatius europeus

Els nens cada cop comencen de més petits a aprendre una llengua estrangera a Europa, segons l’estudi Dades clau sobre l’ensenyament de llengües a l’escola a Europa, de la Comissió Europea. D’acord amb aquest estudi, dues terceres parts dels països de la UE han rebaixat l’edat en què es comença a estudiar un idioma estranger a l’escola i en la majoria de sistemes educatius es fa abans dels vuit i dels sis anys. La recerca lingüística demostra, però, segons un informe d’Aislinn Curran i Nathalie Baidak, expertes de l’Agència Executiva d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, que no cal avançar tant l’edat d’aprenentatge d’un idioma estranger perquè els infants més grans, a partir dels onze anys, aprenen de manera més eficaç el vocabulari i les estructures lingüístiques.

D’acord amb l’estudi, tot i que és cert que els nens més petits tenen avantatges cognitius com una plasticitat més gran del cervell, hi ha altres factors que faciliten l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

Els més menuts aprenen, de forma implícita, a través de la interacció, cançons i jocs, escoltant i imitant sons com fan amb la seva llengua materna. Són més desinhibits i més valents a l’hora de llançar-se a parlar perquè no els preocupa que els corregeixin. Aprendre llengües de ben petits també ajuda a adquirir destreses cognitives, aprendre a raonar i potencia la memòria. Els infants més grans, però, tenen altres avantatges cognitius com una experiència lingüística més gran i més eines metalingüístiques, fet que els fa més eficaços a l’hora d’aprendre tant vocabulari com les estructures de la llengua.

Els avantatges per als més grans són encara més importants en el context d’una aula escolar en què els alumnes reben instruccions específiques del mestre. Segons l’informe de la CE, els més grans d’onze anys superen, de llarg, els de vuit en aquest context gràcies al fet que tenen més maduresa cognitiva. En el cas de l’aprenentatge de les llengües estrangeres a Europa, que no es fa en un context d’immersió lingüística, sinó que s’hi dediquen una sèrie d’hores diàries o setmanals, els avantatges que tenen els més menuts en el terreny de l’aprenentatge implícit es dilueixen.

Ben diferent és el cas dels xiquets petits de famílies immigrants que aprenen la llengua del país on viuen. En aquest cas, d’immersió lingüística, sí que és un avantatge clar començar a aprendre la llengua com més jove millor.

L’estudi qüestiona si és eficient, atesa la manca de docents que hi ha en molts països de la UE, destinar mestres de llengua estrangera a classes de nens tan petits. També alerta sobre la pràctica molt estesa de posar docents generalistes, sense una competència gaire elevada d’una llengua estrangera, a impartir matèries en aquest idioma.

Foto: April Walker / Unsplash

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Verified by ExactMetrics