“Tenir un estat propi no és una garantia per a la llengua”

Entrevista a Joan Sans Urgell, director de Política Lingüística d’Andorra

Andorra s’ha embrancat en un projecte important per al futur del català. Es tracta del projecte de llei de la llengua oficial, una norma que pretén millorar l’ús social del català i que ha generat molt de debat. En parlem amb el director del Departament de Política Lingüística d’Andorra, Joan Sans Urgell.

En quin estat està actualment la llei de llengua oficial?

Està en tràmit parlamentari. És un projecte de llei que havíem treballat al final de la legislatura passada. El dia 18 de setembre es va entrar a tràmit parlamentari i es va publicar el projecte el dia 26 de setembre. Ara els grups parlamentaris han de fer-hi esmenes i esperem a veure si aconseguim que el text s’aprovi aquest any.

El projecte de llei ha aixecat molta polseguera.

Sí. És una llàstima que el debat, malauradament, s’hagi centrat en un eix de la llei que no és pas el més important. Nosaltres vam fer un treball de legislació comparada en què vam analitzar més de trenta textos d’arreu del món, tant lleis d’estats com d’organismes internacionals, que treballen al voltant de la llengua. El que hem pretès amb aquest projecte de llei és fer una llei moderna amb l’objectiu d’afavorir la integració lingüística dels nouvinguts a casa nostra i de la millora de l’atenció al públic. 

Un dels punts clau és l’obligatorietat d’acreditar un cert nivell de català per tenir el permís de residència.

Els nous residents disposen d’un any abans de la renovació del permís. La proposta és modificar la llei qualificada d’immigració perquè el col·lectiu de treballadors  amb un permís de residència i treball, que abastaria unes 3.000 persones, hagin d’acreditar uns coneixements mínims de llengua. Els haurien de certificar a partir d’un recorregut que preveuria diverses tipologies de formació. No només hi hauria la possibilitat de fer el curs presencial de trenta hores del qual tant s’ha parlat, sinó que també hi hauria la modalitat virtual i l’assistència al centres de català que tenim distribuïts a tot el país. Unes modalitats més obertes, però el que implicaria no pas un examen,  sinó una certificació d’haver seguit un itinerari. Aquest certificat és el que permetria renovar el permís de residència.

De fet, s’ha disparat el nombre d’inscrits als cursos de català, oi?

Moltíssim, una barbaritat. S’ha desbordat l’assistència als cursos de català. Sembla que la gent s’ha engrescat, sobretot en els nivells A1 i A2, cosa que ens fa contents. Tenim xifres que no havíem vist mai. De fet, ara hem obert uns cursos virtuals perquè havíem cobert per primera vegada totes les classes de l’oferta virtual i de l’oferta presencial. A més a més, també tenim els centres de català, que estan oberts durant tota la jornada de dilluns a divendres i estan assessorats de forma individual per un professor.

La llei de la llengua oficial d’Andorra vol afavorir la integració lingüística dels nouvinguts

Quant han augmentat les inscripcions als cursos?

Fins ara entre l’A1 i l’A2 teníem unes 600 classes presencials i quedaven en llista d’espera unes cent persones. Aquest any ens n’han quedat 700 de les quals ja n’hem recol·locat unes 300 en cursos virtuals. Les altres les hem convidat a agafar la fórmula del centre de català. A més, hem presentat un curs de modalitat virtual, on la gent pot trobar els materials per a un aprenentatge de fórmula lliure. Són els que no podem absorbir amb els nostres recursos, que són prou grans. El govern ha previst, en el projecte de llei de pressupostos per a l’any que ve, incrementar la xifra de professionals del departament per donar resposta a la demanda si s’acaba aprovant aquesta llei.

Un dels aspectes més controvertits de la llei ha estat l’excepció dels youtubers i d’altres professionals de l’obligatorietat de certificar el nivell de català. Hi ha possibilitats que s’esmeni aquesta excepció?

Nosaltres no ens havíem plantejat aquest debat. L’objectiu principal de la llei és l’atenció al públic. El primer pas que fa el govern és una cosa que no havia fet mai, que és lligar la renovació dels permisos a un col·lectiu determinat, a través dels permisos de residència i treball, que és on hi ha el segment de la població que treballa en l’àmbit de la restauració, de l’hoteleria i del turisme bàsicament. És el sector on hi ha la gent que treballa de cara al públic. En aquest segment de permisos de residència també hi ha altra gent, com els que treballen a la construcció, que potser no faran atenció al públic, però es va agafar el paquet més gros de permisos. No sabem si, durant el tràmit parlamentari hi haurà esmenes, potser, fins i tot, del grup de la majoria.

Per què hi ha hagut tanta polèmica?

El nostre projecte de llei, en les disposicions finals, preveu la modificació de la llei qualificada d’immigració per garantir que per a aquest permís de treball concret i per poder obtenir la renovació hagis de certificar aquest itinerari abans d’un any, en el moment que s’obté. Alguns creadors de continguts han contribuït a generar confusió sobre el projecte de llei, que no serà retroactiva. En el moment en què entri en vigor la llei i es desplegui reglamentàriament aquest aspecte els nous residents disposaran d’un any per complir els criteris.

El Servei Andorrà de Salut ha hagut de fer un toc d’atenció aquest estiu als professionals perquè s’adrecin als pacients, d’entrada, en català. La llei ajudarà que treballadors d’àmbits com el de la sanitat siguin més sensibles amb la llengua?

Sí. Jo penso que en l’àmbit de la salut s’han fet passos molt importants els darrers anys, sobretot amb la nova llei de professions liberals.

Els metges han d’acreditar el B2 de català, oi?

Sí, tots els professionals. De fet, va ser una demanda dels col·legis professionals, és a dir, dels agents econòmics del país. Gairebé tots els col·legis professionals  exigeixen un certificat oficial del nivell B2, cosa que és una novetat molt recent i és una cosa que no havíem vist mai abans al nostre país. També estem convençuts que si aquesta llei s’acaba aprovant seguirem avançant en favor de la llengua i dels seus usos.

En quina situació està l’ús social del català?

En la darrera enquesta de coneixements i usos lingüístics, un dels aspectes més interessants és que el català se situa al davant del castellà un altre cop, respecte del 2018. A més a més, pel que fa als usos en la majoria d’àmbits, tornem a obtenir resultats com els de l’any 95, que va ser quan vam fer la primera enquesta. S’han incrementat molt els usos amb els amics.

En quins àmbits té més presència el català?

Els indicadors de transmissió familiar s’han incrementat, els indicadors d’ús en alguns àmbits també, però, com sempre, hi ha sectors del món socioeconòmic on les dades d’usos són molt preocupants. Respecte d’altres territoris, tenim uns nivells de coneixement per part de la població que són extraordinaris, però aquests coneixements no es tradueixen en ús. Això passa en àmbits on hi ha un sector de treballadors, molts dels quals nouvinguts, que tenen una llengua materna que no és la catalana. En l’àmbit del turisme, de la restauració, de l’hoteleria cau molt l’ús, així com també als grans magatzems.

I què es pot fer per fomentar que els mateixos catalanoparlants no canviïn al castellà?

La llei estableix una nova mesura, que és molt interessant: quan entri en vigor, totes les persones que treballin de cara al públic tindran l’obligació de fer, d’entrada, la salutació de cortesia en la llengua oficial i de mantenir la conversa en català. Això és un pas molt important. Nosaltres, com els catalanoparlants d’altres territoris, som gent molt respectuosa, molt oberta, molt multicultural, molt multilingüe, i a moltes persones els passa que quan van a un centre comercial i els contesten castellà, automàticament fan el canvi de llengua i es passen a la seva llengua. El que pretenem, justament, és revertir això. Hi ha molta gent que fa cursos de català perquè es volen integrar lingüísticament i, en canvi, quan són al carrer o quan estan treballant, la gent no els ajuda a integrar-se lingüísticament, a conèixer la llengua, a avançar en el seu aprenentatge. La llei vol afavorir que els empresaris posin una exigència més sobre el treballador, que el primer que ha de fer és dir bon dia, o bona nit i continuar parlant en català.

S’ha desbordat l’assistència als cursos de català

Això no serà fàcil.

Evidentment, si l’interlocutor és un turista que no coneix la llengua té sentit canviar, però és molt probable que la majoria de clients que tinguis es puguin comunicar amb tu en la llengua oficial. També hi ha un altre objectiu molt clar, que és mirar la llengua des d’una perspectiva identitària, que ens fa diferents d’altres estats del món. Un turista que arriba al nostre país potser és bonic que descobreixi que hi ha un romànic espectacular, però també que hi ha una llengua que és la nostra i que és la llengua pròpia.

Com han rebut els agents socials el projecte de llei de la llengua oficial?

Els empresaris i tot el teixit econòmic i social del país amb qui hem treballat la llei i a qui hem presentat després el projecte també estan molt engrescats amb aquesta nova mesura. Hem aconseguit que aquest projecte de llei tingui el suport de tots els agents socials del país, tant de sindicats, com de la Cambra de Comerç, com de la Confederació Empresarial Andorrana. Tampoc no és casual que hagi crescut tant l’interès per formar-se en nivells inicials també en la gent que ja està residint al país i que sap que això ja no va lligat al permís de residència.

Quins altres aspectes destacaríeu del projecte de llei?

Un dels eixos més importants de la llei, que canvia respecte de la llei vigent, és que  torna la veu a totes les institucions. La llei preveu la creació d’un òrgan administratiu, que és una junta de coordinació en què hi ha representats tots els comuns del país, on s’estableix l’obligació de totes les corporacions comunals i de tots els altres òrgans de l’estat d’establir plans d’actuació lingüística. A més a més, hauran de retre comptes anualment al Consell General, és a dir, al Parlament. Paral·lelament, es crea el Consell Nacional per la Llengua, que és un òrgan on hi ha representats tots els comuns, el Ministeri d’Educació, Política lingüística, a través del Ministeri de Cultura, els sindicats, la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial i Andorra Recerca i Innovació, que seria l’Antic Institut d’Estudis Andorrans. Tots els agents econòmics i socials del país. Aquest òrgan té l’obligació, cada tres anys, de fixar els objectius de política lingüística de l’estat, les accions més importants, que són les que haurem d’implementar nosaltres tècnicament. Cada any ha de presentar un informe anual al Consell perquè es debati sobre l’avançament dels objectius que s’han fixat a tres anys. Jo penso que aquest és el pal de paller de la nova llei perquè serem tots, al final, qui decidirem l’estratègia de la política lingüística de l’estat.

Teniu una feinada amb la llengua i això que és l’única llengua oficial de l’estat.

La generalització de tenir un estat propi com a garantia per a una llengua no és certa. Si el nostre estat fos en un altre lloc geogràfic o tingués una immigració que provingués d’una llengua que no fos l’anglès o el castellà, potser també els usos serien uns altres. També val a dir que un estat com el nostre amb un percentatge i uns fluxos migratoris com els nostres, que es necessiten per fer funcionar tota la maquinària, implica rebre uns percentatges de població molt per damunt dels d’altres territoris. Hi ha dificultats afegides en aquest sentit. No és fàcil.

Fotos: Departament de Política Lingüística d’Andorra