La batllessa dels Banys desafia la prohibició de parlar català al ple

Maria Costa desobeeix la justícia francesa en utilitzar la llengua pròpia i traduir el seu discurs al francès i a l’anglès

La batllessa dels Banys, Maria Costa, ha desafiat aquest dimarts la prohibició imposada pel Tribunal Administratiu de Montpeller de parlar català en el ple municipal. El tribunal va anul·lar el 9 de maig el reglament aprovat per diversos ajuntaments de la Catalunya Nord que autoritzava l’ús del català als plens municipals en considerar que vulnera la “primacia” del francès establerta a l’article 2 de la Constitució francesa.

Segons va explicar l’advocat dels ajuntaments, Mateu Pons, la sentència obre la porta a fer servir el català en els plens sempre que es faci com a traducció d’una intervenció en francès i no a la inversa. Costa, però, ha començat en català la seva intervenció, en què ha explicat que el ple es faria parcialment en català, “la llengua del país”, i, posteriorment, ha traduït les seves paraules al francès. Tot seguit ha parlat en anglès, tal com ja havia anunciat el 5 de maig passat en un acte dels batlles nord-catalans a Terrassa, amb la intenció de deixar en evidència la justícia francesa en un futur recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg en cas que prohibeixi el català i no l’anglès.

Els ajuntaments tenen tres mesos per modificar el reglament municipal, però alguns han anunciat que recorreran la decisió judicial al Tribunal Administratiu de Tolosa, en primera instància, i, si no els donen la raó, al TEDH. Alguns responsables municipals com Costa i el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, ja havien advertit que continuaran parlant en català en els plens.

La decisió del Tribunal Administratiu de Montpeller ha causat una gran indignació en molts ciutadans de la Catalunya Nord, que els darrers dies s’han concentrat al davant de la prefectura, a Perpinyà, i han fet sentir el seu rebuig a la sentència en el darrer partit de rugbi de l’USAP de Perpinyà en què es va fer un mosaic en suport a la llengua catalana. El cas també ha tingut una gran repercussió en altres territoris de l’Estat francès, especialment en els que tenen una llengua pròpia diferent del francès com Còrsega, a qui recentment se li ha prohibit utilitzar el cors al Parlament.