Gal·les es proposa que tots els estudiants parlin gal·lès amb fluïdesa d’aquí al 2050

Presenta una nova llei educativa que preveu més escoles en la llengua pròpia i més presència de l’idioma en els centres en anglès

El govern de Gal·les ha proposat una nova llei educativa en la qual es proposa que tots els estudiants parlin de forma fluïda el gal·lès d’aquí al 2050. La proposta de té el suport del govern laborista i del partit nacionalista Plaid Cymru, que hi veu un primer pas per garantir l’educació en gal·lès de tots els alumnes.

El projecte forma part del pla del govern d’arribar a un milió de parlants de gal·lès d’aquí al 2050 i preveu ampliar la presència de la llengua pròpia a les escoles que tenen l’anglès com a idioma vehicular i fer augmentar el nombre de centres on l’educació és en llengua gal·lesa. Segons informa la BBC, la norma preveu també instaurar un sistema clar del nivells de llengua que permeti identificar com a “parlant amb seguretat” tots els estudiants que en deixar l’escola són capaços de treballar en un entorn en gal·lès.

La proposta de llei començarà el tràmit parlamentari el 16 de juny i l’executiu espera aprovar-la durant aquesta legislatura. El ministre d’Educació i Llengua Gal·lesa, Jeremy Miles, va assegurar en declaracions recollides per la BBC, que el govern està “compromès amb un futur on tothom tingui la capacitat i l’oportunitat de fer servir el gal·lès en la vida quotidiana”.

Les organitzacions de defensa de la llengua gal·lesa desconfien, però, de les bones paraules de les autoritats. Cymdeithas yr Iaith creu que “el govern té una oportunitat única” perquè tots els nens gal·lesos rebin l’educació en gal·lès i recorda la “vergonya nacional” que suposa que “el 80% dels infants encara estiguin privats d’una bona educació en gal·lès”. L’entitat recorda que el ministre d’Educació i Llengua Gal·lesa té la responsabilitat de “garantir que el gal·lès sigui la llengua vehicular de totes les escoles noves” i que cal “eliminar la pràctica errònia d’oferir el gal·lès com a segona llengua a la majoria, mentre que les minories tenen oportunitats lingüístiques completes”.