Un 43% de les llengües del món, en risc d’extinció
La Unesco alerta el Dia Internacional de la Llengua Materna que cada dues setmanes desapareix un idioma
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) ha advertit aquest diumenge que més del 43% de les prop de 6.700 llengües que aquest organisme de l’ONU estima que es parlen al món estan en perill d’extinció. Segons la Unesco, només diversos centenars de llengües tenen un reconeixement sòlid en el sistema educatiu i en l’esfera pública i menys d’un centenar s’utilitzen en el món digital. El resultat: cada dues setmanes desapareix per sempre una llengua.
La Unesco ha fet públiques aquestes xifres coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, destinat a promoure la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme i que aquest any ha posat l’accent en l’ús de les diverses llengües en l’educació. “És un fet cabdal perquè el 40% dels habitants del món no tenen accés a la llengua que parlen i entenen millor, cosa que dificulta tant el seu aprenentatge com l’accés al seu patrimoni i expressions culturals. Aquest any posem una atenció especial a l’educació multilingüe des de la primera infància”, afirma la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, en ocasió de l’efemèride.
L’organisme de l’ONU remarca la “pertorbació sense precedents” de què ha estat i és objecte l’educació enmig de la pandèmia del coronavirus, que ha eixamplat les desigualtats i l’exclusió de moltes comunitats, també lingüístiques.
“Tant en l’educació com en tots els àmbits de la nostra societat, el multilingüisme és un factor fonamental per a la igualtat, i la Unesco es compromet a promoure’l a tot arreu” diu Azoulay, que assenyala internet com un àmbit clau per “millorar l’accés universal a la informació i al coneixement”. La Unesco recorda que l’Assemblea General de l’ONU va declarar la Dècada de les Llengües Indígenes, un esdeveniment que durarà del 2022 al 2032, i que s’estan “elaborant plans d’acció per situar el multilingüisme com una prioritat central de les societats, especialment les indígenes”.
