A la universitat, en castellà
Augmenten les queixes pels graus i màsters programats en català que es fan en una altra llengua
Raül G. Aranzueque
A les universitats dels territoris de parla catalana ja fa molts anys que els alumnes que es matriculen a assignatures en català veuen com, sense previ avís, se’ls canvia d’idioma, gairebé sempre al castellà, perquè se suposa que hi ha algun alumne que no l’entén o perquè el professor no es troba còmode amb la llengua pròpia del país. El cas més paradigmàtic és el dels estudiants d’Erasmus que fan canviar la llengua de tota una classe per la suposada bona fe dels estudiants.
La creixent internacionalització de les universitats, que els darrers anys han atret molts més estudiants d’arreu del món, ha agreujat el fenomen. L’anglès ha guanyat terreny i, tot i que, segons les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, recollides en l’Informe de Política Lingüística del 2018 (vegeu gràfic), el català encara és la llengua amb més presència a les facultats catalanes, molts estudiants denuncien que les dades oficials de docència en català no es corresponen amb la pràctica real.
Les xarxes socials s’han omplert les darreres setmanes, coincidint amb l’inici del curs, de missatges d’estudiants que denuncien la progressiva residualització del català en moltes facultats. “La vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants és un problema que ve de lluny”, afirma Anna Clua, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), tot i que admet que no té “dades empíriques” de les classes que estan ofertades en català i es fan en una altra llengua perquè és un fenomen molt difícil de quantificar. “Si el pla docent diu que una assignatura és en català no s’ha de canviar de llengua encara que ho demani algun alumne, però hi ha pocs professors que no cedeixin”, lamenta Clua.
El SEPC -explica- sempre ha “reclamat més hores en català” en els claustres on tenen representació i ha guanyat mocions en què reclamaven que es respectés l’idioma en què s’oferia una matèria, “però, en realitat, molts cops els professors no ho apliquen i continuen fent la classe en castellà”, reconeix.
La legislació catalana avala el dret de rebre l’educació universitària en català. L’article 35 de l’Estatut de Catalunya assenyala que “el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i el no universitari”, mentre que la Llei d’Universitats de Catalunya recorda que “internacionalització i la mobilitat han d’ésser compatibles amb el manteniment de la presència de les característiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de la llengua pròpia, que és també la llengua pròpia de les universitats catalanes”. La norma reconeix, alhora, “el dret del professorat i l’alumnat a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin”, però matisa que “el professorat ha de tenir les competències lingüístiques necessàries, d’acord amb les exigències de la tasca docent”.
Com que la llei pot donar marge a interpretacions diverses, algunes universitats han regulat la llengua en què s’han d’impartir els graus i els màsters per garantir el principi de seguretat lingüística, és a dir, que una assignatura es faci en la llengua en què ha estat anunciada. Així ho ha fet, per exemple, la Universitat de Barcelona (UB), que arran d’un acord de la Comissió de Política Lingüística, estableix que la llengua de docència dels graus que s’anuncia a l’inici del curs és vinculant i s’ha de mantenir.
La lluita pel dret de fer l’assignatura en l’idioma en què està anunciada ha arribat a provocar episodis de tensió com el que explica l’Arnau, estudiant d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que va derivar en greus insults als estudiants que havien protestat pel canvi, sense avís, de la llengua en què s’impartia una màtèria.
La professora va decidir fer la classe en castellà perquè li resultava “més còmode”, fet que va provocar les queixes d’alguns estudiants. Aleshores, la docent va decidir que els estudiants votessin, en el xat de la classe, en quin idioma volien fer l’assignatura i va guanyar el castellà. Alguns alumnes es van queixar al degà i aquest va demanar a la professora que fes la classe en català, tal com dicta la norma de la UPF.
La professora va acatar la indicació, però no es va estar de comentar a classe (virtual a causa de la Covid-19) que ho feia per culpa d’un alumne gens considerat que s’havia queixat. “El va criminalitzar”, diu l’Arnau, que afegeix que després, al xat, es va desencadenar una discussió en què un dels alumnes va qualificar de “puto subnormal” l’estudiant que havia dut l’afer al deganat.
La generalització de casos semblants a aquest i la progressiva davallada del català a la UPF va dur la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) a firmar un acord amb el rectorat que preveia la creació d’un grup de treball per incrementar la docència en la llengua de Pompeu Fabra, segons explica Ferran Piqué, secretari de Comunicació de la FNEC. La FNEC ha posat en marxa, a més, un portal de queixes per atendre les “vulneracions dels drets lingüístics” i una campanya per revertir “la manca de conscienciació” en aquest terreny. També la Plataforma per la Llengua, que té en marxa la campanya per al foment del català a la universitat Tinc els meus drets!, ofereix un servei de queixes per vulneracions lingüístiques a la universitat al portal estudiarencatala.cat.
El portal de la FNEC va engegar a primers d’aquesta setmana i, segons explica Piqué, ja ha començat a rebre queixes d’estudiants que, com els que s’expressen a través de les xarxes socials, s’han cansat del que molts universitaris consideren com una cortesia mal entesa contra la qual aquest cop han alçat la veu.
