“El govern balear fa com si les discriminacions lingüístiques no existissin”

Entrevista al president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha anunciat que pròximament prendrà mesures per suplir la “inacció” del govern balear en matèria de política lingüística. El Diari de la llengua ha parlat amb el seu president, Josep de Luis, perquè expliqui la posició de l’entitat i la seva visió de la situació de la llengua.

Esteu decebuts amb la política lingüística del govern balear?

En política lingüística, sobretot quan es tracta de defensar una llengua que està minoritzada i que té uns enemics poderosos que no perden ocasió per atacar-la per terra, mar i aire o per resolucions estrambòtiques i anticientífiques del Tribunal Suprem, sempre es pot fer més. La passada legislatura es va aturar tota la maquinària lingüicida de José Ramón Bauzá, però no vàrem recuperar terreny. Aquesta legislatura pareixia que pintava bé, que la política lingüística havia de ser una política transversal, però s’ha quedat en anuncis, en actes o declaracions entusiastes, però mancades de realitat.

Quins són els principals retrets que feu al govern?

Una de les coses és l’Oficina de Drets Lingüístics. Està aprovada pel Parlament, dotada pressupostàriament i no s’acaba d’engegar. Com que no s’acaba d’engegar i com que el govern balear, que és el que té les competències, ha decidit posar-se de perfil davant les discriminacions lingüístiques, fan com si no existissin, l’Obra Cultural Balear, que no té ni competències ni pressupost públic per exercir les funcions de normalització lingüística i defensa de la llengua pròpia, farà una passa endavant. Les properes setmanes anunciarem una sèrie de mesures que vendran a suplir la inacció del govern balear.

Què ens podeu avançar d’aquestes mesures?

Hi haurà novetats que seran bastant cridaneres. Establirem mecanismes de seguiment i catalogació de les distintes discriminacions lingüístiques i, al mateix temps, oferirem, de manera sistematitzada, tot el suport a les persones que s’hagin vist afectades per les discriminacions lingüístiques orientant possibles accions, denúncies i recursos que estiguin al nostre abast sense descartar la capacitat de mobilització.

Darrerament hi ha hagut diversos casos de discriminació.

Sí. Darrerament s’està agreujant molt la situació i jo, com a president de l’Obra Cultural Balear, he tengut l’oportunitat de traslladar-ho a tots els responsables públics de les Illes Balears i, en especial, a la presidenta Armengol, que és el màxim referent. Li he traslladat que seria molt important que des de presidència es fes una declaració institucional clara, nítida, meridiana en defensa de l’ús normal de la llengua pròpia i de la llengua oficial. Són situacions que hi ha una certa tendència a minimitzar. Si qualsevol altre tipus de discriminació succeís amb tanta recurrència a les Illes Balears, tots estaríem alarmats. Si en lloc de dir: “no et vull servir benzina perquè xerres en català”, diguessin “no et vull servir benzina perquè ets dona, que vingui el teu home a posar benzina”, o si, al metro, en lloc de dir “a mi no me hables catalán” hagués dit “a mi no me habla un negro” estaríem tots alarmats. Pareix que als temes de discriminació lingüística no se’ls presta l’atenció que es mereixen.

“Es torpedinen contínuament espais de comunicació compartida en català”

Què us sembla la sentència del Tribunal Suprem sobre l’ús del català en la Generalitat Valenciana?

És una sentència terraplanista, que va en contra de qualsevol criteri científic de qualsevol universitat del món. Un dels arguments és que la comunicació entre els distints governs en la llengua pròpia atempta contra el castellà. Qualsevol cosa ho veuen com un atemptat, com terrorisme, com sedició. Estan d’un obsessiu malaltís.

L’altre dia, la Plataforma per la Llengua va presentar l’InformeCat 2020 i va advertir que el català està en una situació d’emergència lingüística. Compartiu aquest diagnòstic?

Està en una situació d’emergència perquè rep andanades contínuament i qualsevol intent de normalitzar la llengua és atacat d’arrel. Per exemple, l’oferta televisiva en català comparada amb la de les altres llengües. Hi ha gent que utilitza la trampa del mercat, que diu que el mercat ho vol així, però bé que varen aprofitar un d’aquesta infinitat de decrets llei que s’han dictat durant la Covid per amollar pasta a les televisions d’àmbit estatal que emeten en castellà. Després diuen que la gent no veu la televisió. Es torpedinen contínuament espais de comunicació compartida en català. No té cap sentit que no ho hagi reciprocitat.

Això fa temps que està encallat.

Va mutant l’argument de forma cada vegada més estrambòtica. Deien que hi havia un problema d’espai radioelèctric i que no n’hi cabien més i al cap d’un temps es varen donar més llicències. L’altre dia sortia una convocatòria d’uns premis a nivell estatal per projectes de fi de carrera sobre violència de gènere o sobre estudis de gènere i només s’hi poden presentar treballs en castellà. El català està en perill perquè hi ha una política de poders molt sòlids en contra de qualsevol expressió de llengua i de cultura que no sigui la imperialista castellana.

Ara sembla que les televisions de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya estan arribant a acords per compartir continguts.

Sí. Això és molt positiu. A més, hi ha un canal, que es diu Bon dia, nom que coincideix amb el d’una campanya de l’Obra Cultural Balear. Hi ha iniciatives que pareix que es va fent, però no es fa una passa sòlida cap a la reciprocitat, que seria el més normal del món. Quina por fa tenir més oferta cultural televisiva? De vegades, els que combaten aquestes coses estan tan instal·lats dins la cultura de la imposició que es pensen que poder veure TV3 al País Valencià és obligar a veure TV3.