“Ara és el moment perfecte per fer continguts en català”

Entrevista a la youtuber Sílvia P. Sesé, ‘Miss Tagless’

Sílvia P. Sesé, coneguda a les xarxes amb el nom de ‘Miss Tagless’, és una de les youtubers en català més seguides. Darrerament, s’ha unit a la plataforma de micromecenatge l’Aixeta i ha volgut compartir amb el Diari de la llengua la seva experiència i la seva visió del panorama audiovisual en la llengua pròpia.

Com vas començar a fer vídeos a Youtube?

Fa cinc anys, quan vaig començar a les xarxes, vivia a Londres i vaig començar en anglès, castellà, valencià, tot al mateix temps, però al final em vaig adonar que com millor m’expresse és en valencià. Em va costar molt trobar contingut en valencià per internet perquè el foment del valencià, català a les xarxes és zero. Cada vegada que trobava algú que parlava la nostra llengua i es passava al castellà, em deia: “Per què ho fa? Que som una llengua de segona?”.

Què et va dur a fer el vídeo en què deies que feies continguts en valencià perquè t’”eixia de la figa”?

Jo ja portava dos anys fent vídeos i diàriament rebia comentaris que em deien “per què no fas vídeos en castellà?, háblame en español, háblame en cristiano… Tenim internet ple de vídeos en castellà, en anglès, en xinès… No hi ha prou gent fent el moniato en castellà que també hi he d’anar jo?

S’han trobat en la mateixa situació altres youtubers que fan vídeos en valencià?

Jo ja coneixia el Renao, Carquinyol, Teresa Patapum i compartíem la mateixa experiència. Si jo, sense ser ningú, rebia missatges tots els dies, no em vull imaginar els comentaris que deu haver rebut Miquel Montoro, que és una bomba mediàtica, perquè haja dit: “Fins ací. Ens passem al castellà”. Jo soc conscient que no em faré milionària per les xarxes i he vingut ací a fer el que a mi m’abellix i per gust. Sols em faltaria no poder fer-ho en la meua llengua.

“Hi ha hagut xiquetes, xiquets, adolescents que han crescut sense dibuixos, sense famosos parlant valencià, sense referents”

La situació del català en aquestes xarxes és pitjor al País Valencià que a Catalunya?

Un poc, sí. Més que res per la manca de mitjans de comunicació en la nostra llengua que hem tingut al País Valencià quan va tancar Canal 9. Passaren cinc, sis anys fins que va obrir À Punt. Han sigut cinc anys en què hi ha hagut xiquetes, xiquets, adolescents que han crescut sense dibuixos, sense famosos parlant valencià, sense referents. Per no parlat del tall de TV3 ací. Ens lleven Canal 9 i ens lleven TV3. Ens han faltat referents i ens ha faltat continuar defensant la llengua. Canal 9 era una tele de merda, però era la nostra tele, almenys teníem alguna cosa. Després, ni això. Ací hem tingut un buit i la gent se n’ha anat a buscar referents en castellà.

Tu has sortit a À Punt. La televisió valenciana ha servit per visibilitzar els creadors de continguts en valencià?

Ara que ha tornat À Punt, he de reconèixer que als influencers valencians, de sobte, se’ns ha descobert un poc més, hi ha més professors que gasten el nostre material a les classes, però no hi ha suficient audiència com per a, realment, atraure més públic. A Catalunya, sempre m’ha semblat que a l’hora de defensar llengua, drets, política, el que siga, es fa més pinya. Ara mateix, els projectes que promouen el valencià-català a les xarxes venen des de Catalunya.

A Catalunya hi ha queixes que no es fa prou per fomentar l’audiovisual en català.

Però a Catalunya sí que hi ha influencers a qui des dels mitjans, des de la Generalitat, s’ha donat veu perquè tinguen una visibilitat, com ha passat amb els youtubers que ixen al Canal Malaia. Youtubers.cat, les pàgines grogues dels youtubers en català, ha sigut iniciativa d’una persona que no s’ha volgut fer famosa, sinó que ho tinguérem tot a l’abast de tothom. Jo em vaig obrir el Twitch durant la quarantena perquè tinc contacte amb molts youtubers catalans que em van dir: “vine, fem pinya, que estem tots ací esperant que us uniu els valencians”. I me n’he anat a l’Aixeta perquè per a ells promoure la llengua és l’objectiu número u.

“La gent té la idea un poc cavernícola que si el que fas ho feres en castellà tindries més públic”

Com valores l’experiència de l’Aixeta?

La primera vegada que hi vaig entrar vaig veure que, com moltes pàgines web nord-americanes, allí la gent es gasta diners per veure contingut. Em vaig obrir un perfil i em van dir que si tenia qualsevol dubte estaven sempre disposades a ajudar-me. Amb la d’anys que porte a les xarxes i era la primera vegada que m’oferien ajuda. Vaig començar a crear contingut i jo, que portava quatre anys per les xarxes fent un vídeo a la setmana i tenint aturades de mesos, ara estic fent dos vídeos setmanals, dos podcasts i tres o quatre escrits a la setmana.

Quina és la clau d’aquesta plataforma?

El mecenatge li ha obert la ment a moltíssima gent. La gent vol ajudar, vol donar suport als creadors que creuen en el seu projecte i que defensen la seua llengua normalitzant-la. Eres cantant? Canta en valencià. Eres escriptor? Escriu en valencià. Fas tutorials de maquillatge? En valencià, sense haver de donar explicacions, normalitzant-ho. L’Aixeta és una de les ferramentes més important que tenim ara mateix i anirà fent-se més gran perquè cada vegada som més creadors i hi ha més varietat. És, pràcticament, com un Netflix en català. Tens tota classe de continguts.

De vegades costa que la gent pagui pels continguts.

Hi ha molta gent que diu “per què s’ha de pagar si es pot fer gratuït?”. La gent ens veu ací fent el mico, però jo em tire hores i hores per fer un vídeo. Al darrere de cada vídeo que veus, de cada persona de la qual gaudeixes escoltant en un podcast, llegint els seus textos o el que siga, hi ha hores de faena. És un art molt sofert el que hi ha al darrere dels youtubers. Jo he estat més mal pagada per les xarxes, per les hores dedicades, que quan treballava a quatre euros l’hora en un restaurant setze hores al dia.

Per què no acaba d’enlairar-se l’audiovisual en català a les xarxes?

La gent té la idea un poc cavernícola que si el que fas ho feres en castellà tindries més públic. Error. Jo soc una pallassa d’internet que igual un dia et parle de la regla i un dia et conte que me n’he anat al supermercat. Gent que fa el mateix que jo en castellà n’hi ha a grapats i no tenen ni la meitat de seguidors que jo. Ara és el moment perfecte per fer contingut en català perquè no hi ha competència. Ja hi ha molta gent que fa de tot en castellà. Per què no fer-lo en valencià? Arrisca’t. Som més de deu milions de parlants.

Diuen que per guanyar-te la vida com a youtuber necessites centenars de milers de seguidors.

En castellà hi ha gent com jo a grapats. Jo pense que si tinc un mínim de gràcia i soc especial, igual que tots els creadors en català, és per com parlem i ens expressem. La llengua és part de la nostra cultura, és amb el que hem crescut, tant per a bé com per a mal. S’ha de buscar eixe punt que ens fa especials, únics.