Els joves catalanoparlants balears cada cop canvien més al castellà
Viure en un entorn on el català és majoritari i treballar en el sector públic afavoreix el manteniment de la llengua
Els joves catalanoparlants de les Illes Balears canvien al castellà molt més del que ho fan els castellanoparlants i la tendència s’ha disparat els darrers anys, segons revela l’informe Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears, dut a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística. L’estudi és el primer d’aquest tipus fet a l’arxipèlag en què s’ha combinat metodologia qualitativa i quantitativa.
Segons l’informe, el 2014 els joves catalanoparlants canviaven de llengua 3,5 vegades més del que ho fan els castellanoparlants, una proporció que ha augmentat des del 2004. Aleshores, els joves de llengua inicial catalana mudaven 1,6 cops més que els de llengua castellana. L’informe compara les dades de l’Enquesta sociolingüística 2004 (ES2004) i l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 (EULIB2014).
L’informe, coordinat per Xisca Castell, Elga Cremades i Maria del Mar Vanrell, revela també que el fet de viure en un territori amb un ús més alt del català, com ara la Part Forana i Menorca, afavoreix el manteniment del català com a llengua habitual i, tot i que en menor mesura, la muda dels no catalanoparlants inicials cap al català. En canvi, en territoris amb menys presència del català, com ara la badia de Palma i Eivissa-Formentera, hi ha més probabilitats que els castellanoparlants inicials optin també pel castellà com a llengua habitual i que els catalanoparlants inicials usin llengües diferents del català com a llengua habitual. Aquests resultats, que demostren que hi ha una relació molt estreta entre l’ús lingüístic i el context social en què habita el parlant, sobretot la diferència que existeix entre la badia de Palma i la Part Forana.
L’estudi emfasitza que el context social en què es troba el parlant és un element clau a l’hora d’afavorir, o no, la muda lingüística. Viure en un territori amb un ús més alt del català o treballar en el sector públic són factors que afavoreixen el manteniment del català amb interlocutors que empren el castellà. El despertar d’una nova consciència cultural o política amb l’arribada a la universitat, un canvi geogràfic des de l’illa naixement a una altra o a Catalunya o l’assistència a classes de suport de català o a tallers de conscienciació són altres elements que propicien, en alguns casos, que catalanoparlants inicials decideixin expressament mantenir la llengua en converses bilingües. En canvi, en altres casos, la llengua d’ús que s’ha establert en el moment de conèixer l’interlocutor sol dificultar l’aparició de mudes.
Durant la presentació de l’estudi, que es va fer dies abans que fos publicat, les investigadores del GRESIB Maria del Mar Vanrell i Xisca Castell van remarcar que la convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com en el conjunt de la població. El manteniment exclusiu del català és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà. “Els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües”, van afirmar.
Entre els factors més esmentats en l’estudi que impedeixen l’adopció del català com a llengua social habitual hi ha el fet que els catalanoparlants percebin els interlocutors com a persones de fora i, per aquest motiu, s’hi adrecin en castellà. Molts no catalanoparlants se senten exclosos quan els parlen en castellà i es troben sense gaire oportunitats a l’hora de practicar el català. En aquest sentit, els informants de l’estudi consideren que és important promoure un compromís social col·lectiu per compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants inicials o no, més enllà del compromís de les institucions.
La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, va explicar que l’estudi confirma les intuïcions que es tenien i que des de la Direcció General s’han impulsat actuacions en les línies apuntades per l’informe, com ara la promoció de canvis en el comportament lingüístic a través de la campanya “Mou la llengua”; la creació d’espais d’ús de la llengua catalana (com els concerts Treu la Llengua, els concursos de youtubers o LaTroca, la trobada de creadors de continguts a les xarxes), i la difusió de l’oferta de productes i serveis en català (Ib-musicat, mostres de videojocs, festival d’anime i manga…), entre altres, tot i que cal aprofundir en aquesta línia de treball.
