La Plataforma per la Llengua recorre el decret balear d’estabilització dels sanitaris
L’entitat denuncia l’“exclusió permanent” del requisit de saber català de quinze categories professionals
La Plataforma per la Llengua va presentar divendres un contenciós administratiu per impugnar les dues bases de la convocatòria d’estabilització d’interins al sector sanitari, anunciada pel Govern de les Illes Balears, que es van publicar al BOIB el 3 de desembre passat.
El govern balear va rectificar i es va avenir a exigir el requisit d’acreditar el coneixement del català a la major part del personal sanitari. L’executiu va estimar parcialment els recursos de reposició de l’Obra Cultural Balear (OCB) i el sindicat STEI i la conselleria de Salut i Consum va anunciar que només en una quinzena del mig centenar de categories declarades deficitàries els sol·licitants amb el nivell de català exigit no són suficients per cobrir les places que s’han ofert. Això vol dir que es podrà aplicar el requisit d’acreditar el coneixement del català en més del 80 % de les places que inicialment n’estaven exemptes.
La Plataforma per la Llengua denuncia que, segons l’acord de govern, l’estabilització dels interins es faria a costa dels drets lingüístics dels catalanoparlants i que, de les 49 categories professionals existents, 15 quedarien excloses del requisit lingüístic de manera permanent. A més, per a les altres 34, considerades de fàcil cobertura segons l’executiu, hi hauria una exempció de dos anys perquè els interins acreditessin el nivell de català. Aquesta exempció permetria estabilitzar professionals sense domini de la llengua, com a mínim, durant dos anys i no és clar que, a la pràctica, si no acrediten el nivell d’aquí a dos anys, aquests professionals puguin ser revocats fàcilment de la plaça.
L’entitat considera que ningú no ha de poder ser funcionari a les Illes Balears sense acreditar cap nivell de català i demana al govern que organitzi cursos obligatoris de llengua per al personal sanitari, atès que els de l’Institut d’Estudis Baleàrics són insuficients. Amb l’objectiu que els treballadors obtinguin la titulació al més aviat possible, l’entitat també demana que les proves de capacitació lingüística es facin de manera més freqüent.
La posició de la Plataforma per la Llengua és més bel·ligerant que la de l’Obra Cultural Balear (OCB), que va valorar la rectificació del govern “com una victòria de tots”. “Quan hi ha voluntat, s’arriba a acords”, va manifestar el president de l’OCB, Joan Miralles. Tot i això, l’entitat ha avisat que “estarà atenta a la forma com el govern implementarà la rectificació anunciada” i que “tan aviat com sigui possible, l’entitat té la voluntat de negociar amb el govern una modificació de la legislació vigent en la matèria, per evitar que una situació semblant es torni a produir i per assegurar que, en el futur, a totes les convocatòries ordinàries i borses de l’IBSalut, es respecti el requisit lingüístic, perquè sense la capacitació lingüística del personal sanitari, els pacients no poden exercir els seus drets lingüístics”.
