El llenguatge inclusiu encén els Estats Units
La universitat d’Stanford retira una llista amb cent paraules “ofensives” davant l’allau de crítiques
La proliferació de guies i recomanacions de l’anomenat llenguatge inclusiu als Estats Units ha desfermat una allau de crítiques les darreres setmanes al país. El cas més sonat ha estat el de la Universitat d’Stanford, que va posar en marxa una Iniciativa per a l’Eliminació del Llenguatge Nociu (EHLI), d’acord amb les sigles en anglès, que es proposava “promoure un entorn més inclusiu i acollidor per a individus de tots els orígens”, segons va dir Steve Gallagher, el cap d’informació d’Stanford.
La iniciativa, creada per al departament de tecnologia de la informació d’Stanford i que no representa la política de tota la universitat, es va fer famosa després que transcendís una llista de més de cent paraules considerades racistes o ofensives. Les paraules estaven classificades en deu categories: capacitisme, edatisme, colonialisme, apropiació cultural, basades en el gènere, llenguatge imprecís, racisme institucionalitzat, persones-primer, violent i altres.
Entre els mots vetats hi havia addicte, per al qual proposaven persona amb un trastorn d’abús; brave (valent), en considerar que cau en l’apropiació cultural; you guys (tios, paios) perquè s’adreça a un grup de gent utilitzant una forma masculina; white paper (document oficial) perquè “assigna connotacions de valor basades en el color” i killing two birds with one stone (matar dos pardals d’un tret) per les connotacions violentes contra els animals.
La paraula que va generar més polèmica, però, va ser american (americà) com a forma de denominació d’una persona dels Estats Units d’Amèrica, per a la qual van proposar l’alternativa de U.S. Citizen (ciutadà dels EUA) per evitar “insinuar que els Estats Units són el país més important de les Amèriques”.
La gran quantitat de crítiques rebudes va forçar els responsables del departament de tecnologies de la informació d’Stanford a retirar el web d’EHLI. “No hem assollit l’objectiu que ens havíem fixat”, es va justificar Gallagher, que va afegir que consultaran amb els responsables acadèmics i administratius per decidir quins passos fer, d’ara endavant, per garantir “el compromís d’Stanford amb la llibertat acadèmica”.
Quan la polèmica per la llista d’Stanford començava a apaivagar-se, una piulada a Twitter de l’agència d’informació Associated Press (AP) encenia un altre foc. En aquesta ocasió, per haver recomanat als seus redactors que evitessin utilitzar the en frases com “the disabled, the poor and the French (els discapacitats, els pobres i els francesos)” perquè això “deshumanitza”. L’ambaixada francesa va respondre, també a Twitter, canviant-se el nom i anomenant-se “Embassy of Frenchness in the United States (Ambaixada de la Francesor als Estats Units)”. AP es va disculpar i va assegurar que no pretenia ofendre els francesos.
L’últim conflicte amb el llenguatge ha arribat del sector sanitari després que el Departament de Salut de Michigan i l’Escola de Treball Social de la Universitat de Carolina del Sud hagin decidit eliminar el terme “treball de camp” en considerar que és discriminatori contra els negres, ja que, segons el seu parer, podria recordar l’esclavisme.
Fa uns mesos hi va haver una controvèrsia semblant després que la Universitat d’Illinois qualifiqués de racista el terme obesitat i que el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dictaminés que fumador pot ser ofensiu i recomanés utilitzar persona que fuma. Diversos metges han alertat en declaracions als mitjans de comunicació nord-americans del perill per a la salut que suposa no ser prou clar a l’hora d’anomenar les coses.
