L’hora de la reciprocitat

Augmenta la pressió per fer possible la recepció dels canals en català arreu del domini lingüístic

Poques coses hi ha més útils i, aparentment senzilles, per ampliar la presència de mitjans audiovisuals en català arreu del territori lingüístic que desbloquejar la reciprocitat dels canals de televisió públics de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Teòricament, aquest és un objectiu compartit per les forces polítiques que governen els tres territoris, una conjunció que s’ha donat poques vegades durant les darreres dècades i que seria el moment d’aprofitar.

En aquesta direcció anava la moció que va presentar fa uns mesos el senador de Compromís Carles Mulet, en nom del Grup Parlamentari Esquerra Confederal, que demanava al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital l’atribució de les freqüències que calen per fer possible la reciprocitat. El govern espanyol va respondre que les comunitats autònomes poden “destinar alguns dels canals autonòmics” per “dur a terme les emissions de canals públics d’altres comunitats” sense la intervenció de l’Estat. Això sí, sense un múltiplex addicional.

La moció del senador, però, ha quedat aparcada, ja que es va fer poc abans que es decretés l’estat d’alarma i el confinament. “La majoria de les comissions estan sense activitat i no n’hi ha cap d’assignada” per a aquesta qüestió, explica Mulet.

Les entitats que reclamen la reciprocitats dels canals en català com la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) tenien marcat en vermell al calendari el 30 de juny, data en què estava previst que el govern espanyol remodelés l’espectre radioelèctric per encabir-hi les xarxes de telecomunicacions 5G, un fet que deixarà encara menys espai disponible per dur a terme la reciprocitat de canals. La irrupció de la pandèmia de la Covid-19 ha desmuntat totes les previsions i la subhasta de les freqüències 5G no té encara data.

Un cop més, la reciprocitat està encallada, aquest cop amb pretextos tècnics. El govern espanyol es nega a cedir un nou múltiplex a les comunitats autònomes, però el senador de Compromís remarca que amb voluntat política es podria facilitar la reciprocitat amb les condicions actuals. “A Punt té canals cedits a televisions sense cap interès social que no utilitzen el valencià. Se’n pot recuperar algun”, proposa Mulet, que també apunta la possibilitat de “comprimir la qualitat” d’un canal per fer possible l’intercanvi de canals amb Catalunya i les Illes Balears. “L’excusa és Madrid i els governs es passen la pilota els uns als altres”, denuncia.

Tot i els esculls tècnics i polítics de l’empresa, el consultor en comunicació Daniel Condeminas veu una oportunitat per a la reciprocitat en la transposició de la directiva europea sobre telecomunicacions que s’ha d’aprovar pròximament. El Parlament espanyol -explica Condeminas- haurà de reformar la legislació estatal del 2010 per adaptar-se a la norma comunitària i aquest pot ser un bon moment per fer valer els “arguments lingüístics i culturals” dels territoris de parla catalana i reclamar que es retorni el múltiplex que les comunitats autònomes van perdre ara fa cinc anys.

Condeminas creu, com Mulet, que, mentrestant, amb l’espai radioelèctric actual, al País Valencià es podria rebre IB3 i TV3, encara que sigui sense tota l’oferta dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Amb voluntat política es podria “engegar la reciprocitat de tots territoris amb els múltiplex actuals”, assegura el consultor en comunicació, que avisa, però, de l’emergència d’un problema afegit en un futur proper. El pla estatal de telecomunicacions del 2023 preveu que tots els canals de televisió digital siguin en alta definició, la qual cosa torna a deixar sota mínims l’espai radioelèctric disponible.

Tot i les dificultats, la reivindicació de la reciprocitat dels canals en llengua catalana ha revifat els darrers mesos. La FOLC va engegar el setembre passat una campanya per reclamar-la i, més recentment, ha estat la Plataforma Reciprocitat Ara!, qui ha dut la demanda a les xarxes socials. També ho ha demanat el Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que recorda que la reciprocitat de mitjans de comunicació està prevista en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom) ratificada per Espanya.

El temps passa i les oportunitats volen. La conjuntura política pot canviar i potser els propers anys ja no hi haurà governs receptius, si més no de paraula, a la reciprocitat.