“A Galícia es tracta el gallec com una llengua estrangera”

Entrevista a Marcos Maceira, portaveu de Queremos Galego i president de la Mesa pola Normalización Lingüística

Les mobilitzacions a favor del gallec fa uns mesos que sovintegen a Galícia. Les darreres dades sobre l’ús de la llengua han encès les alarmes de les entitats culturals del país, que han sortit al carrer a defensar els drets dels gallegoparlants. La marginació del gallec per part del president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, a l’hora d’informar sobre el coronavirus ha encès encara més els ànims. Parlem de tot plegat amb Marcos Maceira, portaveu de Queremos Galego i president de la Mesa pola Normalización Lingüística.

Ha canviat d’actitud Feijóo respecte de la llengua a l’hora d’informar del coronavirus arran de les vostres demandes?

No. Totes les compareixences públiques les fa en espanyol i no només ell, també els consellers i tots els responsables que s’ocupen del coronavirus.

Quines raons addueix per fer-ho tot en castellà?

Cap. I això que hi ha una demanda social perquè recuperi la normalitat parlant gallec en les compareixences públiques, que és el que correspon. Tant l’Estatut, com la llei de normalització lingüística l’obliguen a utilitzar el gallec, com a mínim en l’exercici de president de la Xunta.

Darrerament hi ha hagut força mobilitzacions a favor del gallec.

Sí. Els últims deu anys, des que hi ha Feijóo de president de la Xunta, ha crescut la mobilització social de suport al gallec.

Per què?

Per les mesures que ha pres. La primera que es va prendre en aquesta darrera etapa del Partit Popular va ser eliminar el requisit de coneixement de gallec de l’accés a la funció pública amb l’argument d’eliminar barreres. La següent va ser atacar el poc que s’havia avançat en l’àmbit de l’ensenyament, en què s’havia anat incrementant el nombre de matèries que s’havien d’impartir en gallec.

“La consciència lingüística augmenta però baixa el nombre de parlants”

Quins percentatges hi ha ara?

En els centres plurilingües, que són la majoria, ha de ser un 33% en gallec, un 33% en castellà i un 33% en anglès. A la pràctica, com que aquest 33% d’anglès no es fa, aquest temps passa a engruixir les hores d’espanyol. L’any 2007, el Bipartit [el govern de coalició del PSOE i el Bloque Nacionalista Galego] va fer un decret que establia que almenys el 50% de les matèries s’havien d’impartir en gallec, tal com assenyalava el Pla General de Normalització de la Llengua Gallega de l’any 2004, en l’època de Fraga.

A les Illes Balears també se les van haver amb un decret de trilingüisme del PP.

Sí, però ells van aconseguir fer caure el decret del trilingüisme i aquí encara no ho hem aconseguit. Ara, amb la càrrega horària de la Lomqe (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), que dona més pes a les matèries de l’àmbit científic i tècnic, que s’han d’impartir en castellà, és impossible que s’arribi a aquest màxim del 50% en gallec. En l’educació infantil la situació també és molt dolenta. Un estudi que vam fer va revelar que el 100% de les escoles tenien material en espanyol, el 80% tenia materials en anglès i no arribava el 50% els que tenien materials didàctics en gallec.

L’última enquesta d’usos lingüístics va crear força preocupació.

Sí, sobretot en l’àmbit dels més joves. Un 24% dels menors de quinze anys declaraven que eren incapaços de parlar gallec. L’entenien, però no se sentien amb prou fluïdesa per mantenir una conversa en gallec. Aquesta és la conseqüència lògica que es tracti el gallec com una llengua estrangera a Galícia. Aquest és el tractament que rep el gallec a l’administració,  la sanitat… Fa uns mesos vam tramitar una denúncia d’una dona que va anar a parir a l’hospital Álvaro Cunqueiro, de Vigo. Havia sol·licitat amb temps el consentiment informat en gallec i en els moments previs al part no tenien el document en gallec. Doncs bé, hi havia dotze llengües, però no el gallec.

“La llengua viu un procés d’hibridació per la forta pressió del castellà”

Hi ha prou consciència de la discriminació del gallec?

La consciència augmenta, però baixa el nombre de parlants de gallec perquè la població més envellida, que parla gallec, desapareix i no s’incorporen tants gallegoparlants. Els últims anys hi ha un augment del nombre de persones que diu escriure només en gallec o majoritàriament en gallec. Això indica una consciència perquè l’escriptura és un acte conscient, però els usos més habituals del gallec baixen quan baixa la franja d’edat. Els nens gallecs parlen menys gallec del que parlaven fa cinquanta anys o fa vint anys.

No hi ha guanys per al gallec en la transmissió de pares a fills?

Hi ha una ruptura general cada cop més clara. Jo tinc 41 anys. La gent de la meva generació, encara que no parlessin gallec a casa, podíem adquirir el domini de la llengua perquè l’entorn ho permetia. Avui, tot i que hi hagi intenció de transmissió intergeneracional per part de la família, l’entorn social no hi ajuda.

I els mitjans de comunicació?

La televisió gallega té dos canals: el principal i un de secundari on hi ha programació infantil. En total, la programació infantil i juvenil en gallec no arriba al 4% i a la resta de canals no hi ha cap opció en gallec. Els meus fills han de veure, a través de Youtube, dibuixos de la televisió portuguesa o brasilera. Ara reivindiquem que pugui haver-hi intercanvi en l’àmbit audiovisual, tal com preveu la Celrom [Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries], amb Portugal.

De vegades es fa servir el terme galleguització per referir-se a la interferència del castellà en el català. Us sembla un terme encertat?

Tots els punts que, segons la Unesco, determinen si una llengua està en perill es donen en el gallec. Un d’aquests és la hibridització. N’hi ha prou amb escoltar el president de la Xunta per veure-ho. Hi ha un procés d’hibridització perquè la pressió del castellà és molt forta.

És per això que hi ha gallecs que reclamen acostar-se més al portuguès?

El problema del gallec no és el portuguès. És la pressió de l’espanyol, que fa que cada cop la llengua cedeixi més espai a formes que no li són pròpies. Hi ha una forma de gallegofòbia, que és la lusofòbia. Formes que són vives en portuguès ho eren en gallec fa vint anys. Estem parlant de formes molt més genuïnes que feien servir els meus avis, amb independència dels castellanismes que utilitzin en el lèxic.