140 anys per fer un diccionari

El Diccionari de l’Acadèmia Sueca, el segon més voluminós del món, es va començar a elaborar el 1883 i ara s’ha enviat a imprimir l’últim volum de l’obra

Fer un diccionari amb cara i ulls vol temps, però no és gens habitual que es trigui més de cent anys, concretament 140, a acabar-se, com ha passat amb el Diccionari de l’Acadèmia Sueca, que es va començar el 1883 i, tot just ara, s’acaba d’enviar a imprimir l’últim volum de l’obra.

Naturalment, no es tracta d’un diccionari qualsevol. L’obra, repartida en 39 volums, té més de 500.000 paraules i nou milions de cites distribuïdes en un total de 33.000 pàgines, unes dimensions només comparables a les de l’Oxford English Dictionary (OED), amb 600.0000 mots i tres milions de cites, que descriu l’origen i el significat de paraules al llarg d’un miler d’anys. En volum queda molt lluny de Le Grand Robert, diccionari de la llengua francesa, que té 350.000 paraules i 13.500 pàgines distribuïdes en sis volums.

Segons informa Radio France Internationale, l’objectiu d’aquest diccionari és fer referència al suec modern i contemporani (nysvenska) en contraposició al suec antic, que estava molt influït per l’alemany. Les fonts més antigues són del 1521 i de l’època de la Reforma, en què es va trencar amb l’Església catòlica i les misses van deixar de fer-se en llatí. Va ser en aquella època, sota el reglat de Gustau Vasa, que va néixer el suec modern, es va introduir la impremta al regne i es va traduir la Bíblia al suec.

La feina d’elaborar el diccionari ha estat ingent. “És una feina molt complicada perquè suposa una anàlisi i descripció molt detallada de la llengua sueca des del segle XVI fins ara”, ha explicat a Ràdio Suècia l’editor de l’obra Christian Mattsson. “Això vol dir que hem d’abastar totes les paraules sueques durant un període de 500 anys. És per això que hem trigat 140 anys a completar aquest diccionari enorme”, ha afegit.

Tot i la gran magnitud de l’obra, el diccionari no inclou els noms propis, els topònims i els termes estrictament tècnics. Només es fa referència a altres llengües autòctones del país i als estrangerismes quan serveixen per explicar el suec o es consideren paraules col·loquials. També és limitat el nombre de mots compostos i només s’hi inclouen els que “tenen certa estabilitat i autoritat”.

L’obra mostra com ha evolucionat la llengua sueca i conté moltes paraules i expressions obsoletes i, en canvi, se’n troben a faltar moltes de molt comunes en la llengua actual com al·lèrgia, que no va aparèixer fins a la dècada del 1920, perquè el volum de la lletra A es va publicar el 1893. Segons els investigadors, falten prop de 10.000 paraules, entre les quals nina Barbie, aplicació i ordinador. L’obra, evidentment, serà revisada per actualitzar-la.

Més enllà de la feinada que ha suposat fer aquesta obra, l’elaboració del diccionari també ha comportat una gran inversió de recursos econòmics. L’Acadèmia Sueca va anunciar el desembre de 2021 que deixaria de finançar-ne la publicació més enllà del 2023 per la manca de fons, però l’abril del 2022, diverses fundacions del país van anunciar que contribuirien a l’obra amb 45 milions de corones al cost de 100 milions de corones (prop de 10 milions d’euros) que suposa completar el projecte els propers deu anys i millorar-ne la digitalització.

Els responsables del Diccionari de l’Acadèmia Sueca n’han fet un tiratge de 200 exemplars, però l’obra està disponible també en línia i la pot consultar tothom.

Foto: Volums del 20 al 35 del ‘Diccionari de l’Acadèmia Sueca’ / CC Wikimedia