Traduir per salvar vides

ONG d’arreu del món duen a terme projectes per informar de la Covid-19 en llengües minoritzades

La pandèmia del coronavirus ha demostrat que té un impacte desigual en les poblacions en funció d’aspectes com la classe social, la pertinença a determinats grups nacionals i també la llengua. Una de les qüestions que més preocupen als responsables sanitaris és que la informació bàsica sobre com s’ha de combatre el virus arribi a tothom, cosa no sempre és fàcil, especialment en les poblacions que parlen llengües minoritzades o en greu perill.

Davant d’aquest fet, que ja s’ha donat en altres crisis sanitàries i d’altres tipus, un gran nombre d’ONG s’ha mobilitzat per traslladar les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a grups de població amb llengües en les quals no hi ha informació sobre el virus i en algunes que són únicament orals.

Segons Traductors Sense Fronteres, una ONG que lluita contra les barreres lingüístiques, més de la meitat de la població mundial no té accés a informació rellevant per a la seva vida perquè no està disponible en la seva llengua. Això els dificulta les coses a l’hora de “sortir de la pobresa, accedir a l’assistència sanitària, recuperar-se d’una crisi i saber quins són els seus drets” i els deixa en una situació molt feble quan arriben crisis sanitàries com la del coronavirus.

L’entitat, que té desplegats traductors voluntaris arreu del món, està molt centrada aquests mesos a fer front a la pandèmia de la Covid-19 i ha posat en marxa un projecte, anomenat Gamayun, la iniciativa per la igualtat de la llengua, consistent a millorar la comunicació amb la població de llengües marginades a través de la tecnologia. L’objectiu és recollir dades de text i de veu i obtenir una traducció automàtica solvent i adaptada a les circumstàncies socials i culturals de cada comunitat i en la seva llengua.

“Arran de la pandèmia de la Covid-19 ens hem trobat amb la necessitat d’establir nous canals de comunicació perquè amb les quarantenes no es pot accedir a molts territoris. Per això hem creat bots de Whatsapp que resolgui els dubtes sanitaris en un llenguatge natural”, explica Grace Tang, cap del programa Gamayun. El projecte s’està duent a terme a països com el Congo, Nigèria, Bangla Desh i en els camps de refugiats de Grècia i es proposen arribar, en els propers cinc anys, a deu llengües marginades.

“Les grans empreses tecnològiques no tenen cap interès comercial en la traducció a molts idiomes marginats i algú ha d’omplir aquest buit”, explica Tang, que recorda que massa sovint es dona per fet que tota la població entén les principals llengües del món i no és així. “Quan hi va haver els grans ciclons a Moçambic, la informació en portuguès només era útil a les àrees urbanes”, diu a tall d’exemple. El projecte Gamayun ja ha despertat l’interès de la fundació de Microsoft i la de Cisco, que hi aporten finançament.

Les crides a no deixar de banda ningú per raó de llengua no provenen només de les ONG. Organitzacions com l’Alt Comissionat per a les Minories Nacionals de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell d’Europa han recordat recentment el deure dels estats membres de comunicar la informació sobre el coronavirus també en les llengües “cooficials, regionals, indígenes i minoritàries”, una obligació que, en molts casos, no s’ha respectat.

La informació ha d’arribar a totes les comunitats de forma entenedora i adaptada a la seva cultura, tal com recorda l’organització Virallanguages, dedicada a traslladar informació de qualitat a les comunitats abandonades que els ajudi a combatre el coronavirus. Aquest procés requereix un gran coneixement del terreny i treball en equip. “Cal saber què és rellevant”, va remarcar Mandana Seyfeddinipur, un dels directors del projecte, de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres. Seyfeddinipur va posar com a exemple que el missatge Queda’t a casa no té cap sentit en moltes comunitats de l’Amazònia on en una llar hi conviuen moltes persones, sovint atapeïdes, que estan més protegides del virus a l’exterior.

“El missatge ha de ser en una llengua acceptada, en el registre adequat i traslladat per un missatger acceptat per la comunitat i pel canal adequat”, va resumir durant la seva intervenció en una videoconferència titulada Els lingüistes poden salvar vides? La responsable de l’ONG va advertir que els missatges “en la llengua majoritària, la del colonitzador, la de l’opressor, no són neutrals ni universals”. “Només cal veure els infogràfics sobre la distància social: en la majoria dels casos tot són homes i blancs i, a més, el concepte, en algunes comunitats, no té sentit”.

Els projectes de Traductors Sense Fronteres i de Virallanguages són només dos dels molts que hi ha arreu del món entestats a no deixar cap comunitat lingüística al marge de la informació sobre el coronavirus. Segons Endangered Languages Project, una xarxa de suport a les llengües en perill, desenes d’organitzacions han elaborat informació fiable sobre la Covid-19 en més de 500 idiomes marginats des que va esclatar la pandèmia.