La vulneració dels drets lingüístics irromp al judici del Primer d’Octubre

El Suprem rebutja la interpretació simultània al castellà perquè no hi ha prou auriculars

El judici del Primer d’Octubre es farà íntegrament en castellà, tret que algun dels acusats que encara ha de declarar s’avingui a fer-ho en català amb les condicions restrictives que ha imposat el Tribunal Suprem (TS). Així ha quedat clar aquest dijous en les intervencions de l’exvicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. Tots dos, de llengua materna catalana, han rebutjat la possibilitat de parlar en català i que se’n faci una interpretació consecutiva, un fet que els obligaria a interrompre el seu discurs constantment perquè l’intèrpret el traduís al castellà i impediria exposar, de manera fluïda, les seves idees, segons han argumentat les defenses.

El president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha argumentat la decisió perquè una interpretació simultània “suposaria que tots aquells que estan en aquesta sala o fora d’aquesta sala i que no disposen d’auriculars no podrien entendre les respostes exoneratòries dels acusats o processats”. Marchena també rebutja la possibilitat que els advocats facin les preguntes en català perquè vulneraria la Llei Orgànica del Poder Judicial. El magistrat nega que hi hagi hagut cap “indefensió” dels acusat per raons lingüístiques i assegura que poden declarar en la seva llengua materna, amb interpretació consecutiva al castellà, per “raons emocionals”.

La Plataforma per la Llengua va denunciar, en vigílies de l’inici del judici, que s’estaven “vulnerant els drets lingüístics dels presos polítics catalans” i va advertir que, ni la interpretació consecutiva ni la simultània són una bona solució. “Qualsevol traducció implica que hi hagi un intermediari entre l’acusat i el tribunal i, per tant, impedeix al jutge captar tots els matisos de la defensa. Només un judici en català i amb un jutge competent en català faria possible el ple dret a una defensa efectiva i a un procés judicial amb totes les garanties”, va dir el president de l’entitat, Òscar Escuder.

Segons la Plataforma per la Llengua, aquest dret està emparat pel Conveni Europeu de Drets Humans i la Constitució espanyola. “El dret fonamental a la defensa garanteix que el processat pugui rebatre davant del jutge o el tribunal, i per això la immediatesa i espontaneïtat necessàries fan inevitable que el ple exercici a la defensa només pugui ser en la llengua materna de l’acusat i de les defenses. Quan els missatges es tradueixen es perden matisos, accents i llenguatge no verbal”, va remarcar Escuder

Les limitacions a l’hora d’utilitzar el català en aquest judici han tornat a posar de manifest la situació de precarietat que viu el català en la Justícia i l’escassa sensibilitat de les institucions espanyoles cap a la diversitat lingüística. Una mostra clara és el nul esforç dels magistrats a l’hora de pronunciar amb un mínim de correcció els cognoms dels acusats.